Palomera

Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a la Palomera. Aquesta vegada ens hem quedat al roc de l'Oest, o Palomera 1, on jo encara no havia escalat mai. Hi hem trobat un bon grapadet de vies interessants, prou llargues i amb bona roca!

He començat amb la Figaflor (V+), 35 metres de bona roca i d'anar fent. Lúnic passet està per superar el ressaltillo a la berruga final.

Com que l'Ernest no la fa, ataca directament la panxa de Santxo Panza (6a). Aquí l'inici és un pas bloquer, lleugerament desplomat, on val la pena no encantar-s'hi massa. A partir d'aquí, bon canto i metres i més metres d'anar fent.

 Després de la panxa inicial de Santxo Panza.

A continuació ens posem a Caçador Castrat, Assassí Controlat (6a+). Aquí el començament no és tan explosiu, però sí que és finet. Novament, el terreny es tranquil·litza més amunt i tan sols trobem algun pas aïllat.

  A Caçador...

Després li ha tocat el torn a Gemidos Gregorianos (6b). El començament és desplomadet i amb el canto molt justet. Un primer bidit per llançar-se a una bona bústia, un altre bidit bo, remada a una bústia, xapar ràpid i anar a buscar una bona presa cap a l'esquerra. Una tibada d'una rebava vertical i moure peus amunt, tot això ràpid, ràpid per no fondre's! Veient com l'ha lluitat l'Ernest, jo l'he fet a la primera en un tris. Després, la mateixa història: una placa per xalar fins dalt! Aquesta comparteix reunió amb el 6c del costat.

  Lluitant l'entrada de Gemidos Gregorianos.

Per acabar el matí, ens hem posat a El Hombre que Desayunaba 2 Veces (6c). Aquí hi ha bastant més tomàquet! Arribar a una bústia amb pedra gris des d'on es xapa la primera. Després una presa picada per la dreta i aquí dues opcions! L'Ernest cap a una bústia gris a l'esquerra i remada a un canto rovellat de dreta. Jo bústia per l'esquerra, pujar peus, ajuda de mans i estirada al canto rovellat. Jo no podria xapar des d'aquí, però. Queda encara una remada forta fins un parell de bons forats. Després, al desplomet, hi ha bon canto i la placa fins la reunió és més vertical i mantinguda que en les altres, però es fa igualment prou bé. Aquesta ja no l'he intentat de primer, sinó que he preferit fer-ho en top-rope. Ha estat una bona elecció perquè no he aconseguit pas encadenar el tram fins la segona xapa!

  Al segon desplom de El Hombre..., aquest molt més suau que l'entrada.

Marxem amb gairebé 150 metres escalats, tots ells sobre bona roca. Només a destacar que he trencat un canto de peu a la darrera via, en terreny fàcil. A les altres vies també es veien senyals evidents de que algun bolo es trenca de tant en tant. Això fa una mica de iuiu perquè les xapes estan posades amb certa alegria. Res a dir, però cal comptar amb el trencament fortuït d'algun còdol i aleshores pot haver-hi una bona nata. El sectoret no donarà per més, com a molt una altra visita quan estigui més fort per treure'm el 6c, però això ja es veurà...

A totes les vies que hem fet les reunions són ben amunt. Això, combinat amb la roca abrasiva, amb multitud de cantets, fan que hi hagi un cert fregament. Compte també amb fer un nus al final de la corda: algunes vies són justes anant amb un 70! A l'esquerra també hi ha uns quants cinquens, que poden ser interessants per iniciar gent.

Més Palomera

He estat una colla de dies sense activitat per diversos motius. Avui però teníem ganes de tornar a sentir la tibantor als avantbraços i, sobretot, cremar adrenalina acumulada després de dies i més dies on els neandertals han estat causant-nos diverses incomoditats. Tocarà agafar paciència, però ens en sortirem!

A la Palomera s'hi conjuga una aproximació una mica més llarga del que la majoria considera acceptable (que avui ens va prou bé per esvair els mals pensaments) i vies llarguetes i prou maques. També són exigents pel grau proposat, però això ja se sap que és només orientatiu. Només cal apujar-ho una mica i ja està. Avui hem començat per la Na Fent (IV+), que encara faltava a la col·lecció. Passets delicats al principi i anar gaudint després.

A Na Fent.

A continuació hem repetit La Güena de los Güenos (V+). Primeres xapes d'aguantar la respiració en algun punt i després un festival d'escalada plaent.

A La Güena de los Güenos.

Després d'aquesta hem anat a veure Las Tetas de la Meteoróloga (V+). Aquí s'ha de tibar una mica bastant, però la via no defrauda i resulta ser també molt recomanable (6a).

Per variar, tots dos a  Las Tetas de la Meteoróloga. Desconeixem qui era

però segur que als aperturistes els va agradar: la via és ben bona!

Força més difícil és Individualismo Colectivo (6a) que va just a la seva dreta. El començament és vertical i amb passos ben llargs tibant-li força. Després ve una zona més suau seguida d'un ressalt ben vertical on hi ha un l'altre pas de la via. Jo he anat un xic per la dreta i poc a poc he anat pujant fins trobar la següent xapa on les dificultats baixen notablement. Més que collada de grau, però xula. Val la pena posar cintes i deixar la primera passada si no et vols obrir el cap, però.

En Ramon a Individualismo Colectivo.

I d'aquí ens n'hem anat avall. En Ramon ha oblidat una corretja de la seva gossa i quan hi tornarà d'aquí dos dies ja no l'hi trobarà. Si algú l'ha vist...

La Palomera

Amb aquests canvis de temperatura, per la matinal d'avui hem anat a buscar una cara est, no sigui que encara pringuem de fred... Quedem al Bruc amb en Ramon i ja amb un sol cotxe enfilem cap al pàrking del Faraó de Baix. Trobem el camí amb marques vermelles i tirem amunt. En una bifurcació amb marques a totes bandes, val la pena anar a l'esquerra. Nosaltres no ho hem fet i hem tingut alguna dificultat per trobar el camí bo. Però al cap d'una estoneta de caminar, que ja ens venia de gust, ens plantem al que se'n deia Palomera II. Fa una colla d'anys hi havia fet algunes vies a l'esquerra, de forma que avui hem anat cap a la dreta i d'aquí anar baixant.

Hem començat per una via llarga i senzilla, la Canalín, Acanalado, Este Cuento se ha Acabado (V-), 33m. Consisteix en anar seguint la canal i gaudir de l'escalada. Ben assegurada, però amb aire entre xapes per no haver d'anar carregat de cintes, jeje. Trobem un passet en un ressalt vertical i la resta és un passeig fins la reunió. Amb corda de 70 arribem sobrats a terra.

 A la canaleta, escalfant motors.

Després hem fet La Güena de los Güenos (V+). Les primeres xapes són tenses, més del que correspondria pel grau. Després és un festival de plaer, amb bon canto i també molts metres (un xic menys que la d'abans).

  Gaudint de la roca a La Güena...

La següent, The Hard Men Path (V+) segueix més o menys el mateix guió: tensió al principi i escalada agraïda després.

 Panxeta amb bon canto a The Hard Men Path.

Baixant, hem aprofitat per posar cintes a Panik Attack (6a). Com orientació, la ressenya original de la difunta OnaClimb posava que les primeres xapes eren 6b. Efectivament, també aquí es compleix el guió de les altres i cal apretar fort fins la tercera, aproximadament. Aquí ja es pot bufar, dir fiu-fiu, i aleshores torna a tocar gaudir fins dalt durant els 30 metres de la via.

 Acabant l'apretada de Panik Attack.

Per acabar la sessió ens hem posat a Triceratops (6a). Per variar va del mateix pal, amb la diferència que el pas més difícil és per sortir d'una panxeta als voltants de la tercera xapa. Per algun motiu m'he putejat xapant i no m'he decidit a fer el pas a la primera i he optat per penjar-me. Hi ha una apretadeta fins pillar unes bústies raonables i després torna a ser un festival de bona roca. La reunió queda mooolt amunt i al darrer ressalt no he vist les xapes de la via i sí les d'una que va per l'esquerra, on hi ha una bona apretada. Despenjant-me ja he vist les xapes que tocaven... Aquí sí que cal controlar bé la llargada de la corda i fer un nus al final. Amb el xiclet s'arriba a terra amb corda de 70, però no sobra res.

 Per superar aquesta panxeta de la Triceratops hi ha una apretada.

Després de més de 150 metres escalats sobre bona roca optem per tocar el dos, a dinar a casa. Hem estat de conya, amb fresca a peu de via i una agradable escalfor mentre escalàvem. Encert al 100%!

Túnel de rentat: Roc de la Palomera

Després de bastant temps, avui he tornat a sortir amb la M. Alba i el Pep. Ahir va estar diluviant una bona estona i aquest matí havíem quedat per trucar-nos després de comprovar el temps: sols quedaven restes de boira. Per tant, en marxa!

En Pep ja coneix la zona, però per a mi és completament nova. Una aproximació un xic feixuga potser hauria de ser garantia per estar sols... però no: l'efecte internet es nota! No us penseu, però: sols erem dos grups!

Després de la pluja d'ahir l'aproximació ha estat un veritable túnel de rentat. Cada fulleta ens deixava anar la seva goteta i us puc assegurar que de fulletes pel camí se'n toquen un munt! Sort que en Pep feia de guia i anava eixugant un xic al seu pas... En arribar al sector "Palomera 2" hem hagut de canviar-nos de roba!

La ressenya de la zona la podeu trobar aquí tot i que més avall he copiat la ressenya de la zona on hem estat i així el post té almenys una imatge -és que la càmera s'ha quedat a baix al cotxe!

Hem començat per la Bardo (V+). Un inici finet, un tros arrampat amb grans bolos i algun pas finet més amunt ens porten a la reunió. Totes les vies d'aquest sector són llarguetes el que fa que siguin encara més disfrutones.

A continuació hem fet la Mandala (V+/6a). Uns passos verticals i de mirar-s'ho una mica a la zona de la fissura cega i anar fent més amunt. Comparteix reunió amb l'anterior.

A continuació ens hem posat a la Bienbujcá, tot i que a peu de via diria que hi diu quelcom diferent. La ressenya marca 6a, però per no haver de tibar més d'això cal anar per l'esquerra al mur vertical. Voler anar recte per les xapes (el que obliga fins i tot a anar un xic a la seva dreta) m'ha portat a una zona de nyapes, un xapatge agònic i haver-me de penjar. Evidentment que no és 6a ni en broma! Després és qüestió d'anar tibant una mica i la cosa va sortint.

Per acabar el matí, hem fet la Punky Marciano (6b), aquesta sense majors problems. Bé, cal tibar-li fort al muret vertical del principi i aguantar bé la resta, però s'ha pogut fer!

I després d'això, a enfilar el camí de tornada!

El resum: Una zona amb vies bones i llargues! Roca bona, tot i que al despenjar-se queia alguna coseta. Equipament igualment bo.

Les vies del sector Palomera 2, extretes, sense permís, d'onaclimb