dissabte, 2 d’abril del 2011

Camí de l'Alsina


Portava un munt de temps sense escalar degut a una tendinitis al supraespinós dret. Encara em segueix fent mal en segons quins moviments, però el fisio m'ha dit que ja estava bé de fer el gandul, que ja he reposat prou... Així que avui tocava tornar-hi!

He quedat amb el Xevi, que també està en procés de recuperació d'una lesió molt més llarga que la meva. També fa temps que no tiba i, per tant, la idea era fer alguna cosa tranquila a Gorros. Però el cremallera està fora de servei i, com que no tenim ganes de caminar, pensem alguna alternativa... Ben aviat surt el camí de l'Alsina. El Xevi l'ha fet diverses vegades però no li importa repetir així que enfilem escales amunt fins a peu de via.

Jo tinc molt poca memòria per les vies, però recordava que el primer llarg és durillo així que ens hem escaquejat per la dreta. Començo jo. Al primer llarg hi ha un pont de pedra i uns angles que llaço amb una baga. Amb terreny senzill ja, encara llaço un arbre i busco la reunió a l'esquerra. Tot ha anat bé, però ja he vist que em cal vigilar a alguns dels moviments de díedre. Caldrà buscar alternatives.

En Xevi, a l'inici del segon llarg.

En Xevi ataca el segon llarg. L'inici és prou fi com per haver-s'ho de mirar molt bé. Després ja es tranquilitza. Per situar-nos a peu del tercer llarg atravessem el bosc cap a la dreta i veiem una cordada que està al tercer llarg.

M'espero una estona i ataco el tercer, que resulta ser més senzill del que sembla des de baix. El desplomet amenaçador és, en realitat, una guapada i gens difícil. En aquest llarg trobem alguns passets aïllats però es fa molt bé. L'espatlla ha respost bé, sense cap molèstia.

Al flanqueig d'entrada a la R3.

La quarta tirada comença amb tendència a l'esquerra per terreny finet que es va tornat progressivament més tranquil.

Als primers metres del quart llarg.

Per acabar, em toca la cinquena tirada que ha resultat ser la més guapa de la via. Es tracta d'un llarg finet i mantingut, amb presa petita però bona, i amb una bona colla de metres. Tot plegat fa que sigui un plaer. En aquest llarg he fet un moviment estrany on l'espatlla ha protestat, però en general ha respost bé.

La darrera tirada, un mar de roca espectacular.

Per acabar, resten 10 metres senzills fins arribar al camí. Un cop desencordats mirem l'hora i dubtem si posar-nos a algun altre lloc. Però jo havia de ser d'hora a casa i la via ja ens ha deixat un bon gust de boca a tots dos... Així que hem tirat avall per no haver de córrer.

El balanç de la sortida és prou bo. No hem tibat gaire, però avui es tractava de fer metres i provar motors. De moment hauré d'anar fent sense apretar massa... ja vindran temps millors, espero!


5 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Enhorabona pel retorn, Pere! Tot i que veig que et mantens en forma, que al Camí de l'Alzina s'ha d'escalar!!

Petrus ha dit...

Gràcies, Joan! Ara a seguir així, a veure si en fem alguna plegats!

I recorda que a la via vàrem fer la variant dels gallines!

florencio ha dit...

Florenci i Jesús(Terrassa):Dia 21d´agost amb una calor exasperant ja a les 8h.d´el matí,decidím fujir de grans caminates i ens quedem al Camí de l´alzina,per tercer cop,i com l´altres per la variant gallinacea,en tot sa de tivar.Endavan i a puquet a puquet vigilan les lesions,qu´es poden reproduir,u dic per experiencia.
21 d´agost de 2011

florencio ha dit...

Florenci i Miguel Angel(Terrassa i Cornellá):Per segon cop en poc temps torno a fer aquesta via,i porto en Miquel que l´hi tenia ganas.Comensa ja a estar pulideta la roca,l´hi dona mes emoció.Salut.
09 d´octubre de 2011

Petrus ha dit...

Mira que ja n'estava un xic, de pulit, a la part de baix... Una via ben guapa per repetir!