dimecres, 20 d’abril de 2011

Artifo a Can Maurí


Després de bastant de temps, tenia ganes de tornar a treure la pols al martell. Al Toni la idea li ha semblat atractiva (malgrat que mai no s'ha posat a un embolat com aquests) i hem anat a Can Maurí a fer una de les vies d'artificial que surten al llibre i de les que no he sabut trobar informació a la xarxa: la Via Número 1, de tres llargs: A2+, A2 i V.

Carregats com rucs ens plantem a peu de paret on, malgrat el sol que fa, bufa un vent fresc que ens farà la guitza durant tot el dia. Em carrego de material i començo. Els primers metres són Ae, amb xapes antigues. Quan es comença a insinuar una fissura, comença la festa. A base de Ps i universals, algunes Vs (alguna de retallada) i algun pla vaig fent. Tot entra bastant bé. Arribo a un punt on crec que em pot anar bé un bong i li demano al Toni que me'n faci pujar. Quan els tinc, veig que potser puc posar un friend... El provo i aguanta. Després, un altre friend. He de reconèixer que m'ha costat deixar la seguretat dels claus però aquí el terreny permet estalviar martellades. Un alien més i ja veig la reunió. Uns passos més, incloent un tascó perfecte, i ja hi sóc!

Comença la festa després dels primers metres de Ae.


Vaig pujant...

... i això extraploma de veritat, tot i que no ho sembla!!

Encarant els darrers metres.

En Toni, des de la R1.

La reunió és ben penjada, sobre tres cargols d'aquests autoperforants. Dos d'ells collen una cadena amb una argolla rovellada. Després de pujar el petate he redescobert la comoditat de la guíndola! A en Toni, aquest llarg li ha servit de Màster Express en tècniques de pedal. Malgrat la novetat, la cosa ha rutllat a la perfecció! Per practicar amb els estreps, no ha jumarejat sinó que ha anat fent el llarg a l'estil clàssic.
Malgrat anar ben tapat, he acabat tremolant. Segur que la por també hi té alguna cosa a veure, però diria que el causant directe ha estat el vent fred que bufava constantment i que el cel s'h anat tapant progressivament.
Parlat de coco i de pors, quan he arribat a la R hagués dit que sí a qualsevol proposta de baixar directament des d'allà. I és que el llarg següent es veu absolutament net! Després, a base de fixar-m'hi, he vist el perfil d'una xapa sobre un sostret... queda clar per on va la via!
Després de menjar, beure, reposar i veure que el company tira com una màquina, tot torna a la normalitat. A la reunió, torno a reordenar el material i em preparo per fer el següent llarg.

Aire sota els peus a la R1.

El segon llarg segur que té moltes menys repeticions que el primer. Al primer hi ha marques clares d'on s'ha pitonat, mentre que al segon gairebé no hi ha cap marca. Començo amb un tascó, un universal i un parell de friends un dels quals en una lleixa horitzontal sense poder-lo veure. El provo i aguanta. Quan el veig, comprovo que ha quedat bé. Després d'alguns passos més, novament un friend horitzontal a cegues. Des d'aquí ja arribo a la xapa i comprovo que més amunt n'hi ha una altra. Poso alguns plans i algunes Vs. Amb les Vs, la història de sempre: cal saber parar a temps, en aquests terrenys més aviat tous. Per entrar a la reunió trobem una tercera xapa.

Aquest llarg és més curt i, per tant, més ràpid que el primer: Al primer he trigat 1h45 i al segon 1h10 aproximadament. No són horaris espectaculars, però ja n'aprendrem més! Com era d'esperar, la segona R és més còmoda que la primera! Mentre he anat fent el llarg, el cel s'ha tapat més i més i deixa anar alguna goteta.

Als primers metres del segon llarg.

Després del sostret de la segona tirada.

En Toni, treient el cap a la part final, ja vertical.

Un descens volat, que ens deixa a bastants metres de la base.

La visió del tercer llarg no convida gens a aventurar-s'hi. M'atreviria a aventurar que, si el segon llarg es fa poc, el darrer no es fa mai. Es veuen dues xapes sortint de la reunió i després, quan el terreny es torna vermellós i descompost sols es veu una xapa rovellada en un tram on el terreny es redreça en vertical. Sense tenir més referències que el croquis de la guia que indica una volta estranya, i havent acomplert l'objectiu que buscàvem, decidim que la via s'acaba aquí i preparem el descens. Despenjo el company i el petate i munto la instal·lació: La reunió és de 3 spits i hi ha una baga envellida que enllaça dues xapes amb un maillon. Deixem un segon maillon i un cordino que lliga la xapa restant... i és que el ràpel s'ho mereix! Amb una sola corda de 70m s'arriba a terra (bastant lluny de la base!), de manera que la corda auxiliar podria haver estat més prima, però d'entrada no ho sabíem!

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Ei, no dissimulis, que a les fotos es veu un bon solet!

Llàstima del darrer llarg, però us ho vau currar molt bé. Enhorabona, se't veu ben recuperat!

Petrus ha dit...

Home, no ens desmontis l'excusa! De fet, al principi sí que feia solet i sort n'hi va haver. Després, però la cosa va canviar. Pregunta-li al company, si no et fies se mi :) Per cert, que te'l vaig abduir cap al costat fosc... a veure si li agrada i no retorna!

D'altra banda, l'espatlla segueix igual: alguns moviments fan mal de debò. De fet, vaig voler fer pedal perquè els moviments no em molesten. A veure si hauré de seguir per aquest camí...