dilluns, 12 de gener de 2009

Artifo!


Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a fer artificial dels de treballar-hi una mica. Després de fer les clàssiques de pedal a Diables (Còsmica, Districte de les Bruixes, Alternativa 3) als 1980's que pràcticament no havia fet anar el martell. Així que em vaig plantejar una reentré suaveta però que permetés anar obrint boca. La visita de reconeixement que vaig fer l'altre dia més algun post en en algun fòrum em va fer decidir per la Senyals de Fum, al costat esquerre de la cova de l'Arcada.

Senyals de Fum, a càrrec d'en Joan Vidal

Com que no és fàcil enganyar penya per anar a fer projectes d'aquests, vaig decidir posar-m'hi en solitari per practicar alhora la tècnica big-wallera a petita escala fent un o dos llargs, els que tenen més interès per a l'artificial. Com que ahir el dia era mig desastre, avui ha estat el dia D, tot i que finalment sols he disposat del matí: calia ser a dinar a casa! La Rosa ha tingut la paciència d'acompanyar-me per donar suport moral (i recollir les meves restes, si calia -tot i que ha acabat recollint algun material que he deixat caure:) )

Doncs, dit i fet: el magapiano a l'esquena (dues cordes, una quinzena de pitons, joc de friends, tascons, aliens, algun plom, falques, gantxos...) i a bufar fins a la cova! Allà, la preparació de tot plegat ha resultat més llarga del previst, està clar que falta pràctica!

Assegurament

He pujat assegurat amb el sum, amb un nus de seguretat als 5-6 metres que anava refent a mida que progressava. El sistema ha anat prou bé, permetent anar prou tibat com per sentir-me còmode sense dificultar els moviments. La reunió a peu de via ha estat un xic més problemàtica i d'entrada ha acabat consistint en un tascó invertit. Més amunt una V per donar moral que no he fet servir per progressar. Uns metres més amunt un spit ha servit per muntar un conjunt quelcom més fiable.

El primer llarg

El primer pas ha estat un ganxo, per donar més emoció a la cosa -per si en faltava! D'aquí, un universal en una falca i arribada al spit salvador! Més amunt una V a cañón d'on, amb roca seca, potser et pots permetre una sortideta en lliure per caçar un parabolt que queda bastant a la dreta.

Primers metres: penjant-me d'una bona V després del spit

El tou de fang que portava a les bambes més la roca xorrejant han propiciat una elecció més lenta, però segura, a base d'un parell de friends per l'esquerra. La resta, anar fent: alguns clauets, un segon ganxo, un alien i parabolts de tant en tant que permeten recobrar la calma!

Just després del pas de ganxo

Maniobres

Senyals de Fum, a càrrec d'en Joan Vidal

A la reunió, he pujat i baixat el petate-motxilla amb una corda auxiliar per practicar i m'he disposat a desmuntar el llarg. D'entrada m'havia plantejat la possibilitat de desmuntar-lo tot baixant, però els flanquejos que hi ha fan la feina complicada. Per tant, després de provar-ho, he optat per baixar directament a terra i desmuntar el llarg de pujada, com manen els cànons.

Per pujar he provat la tècnica que havia fet servir a les meves (poques) sortides d'espele: un bloquejador al boudrier i un altre als estreps, fent el cuc. A manca de croll, per al bloquejador ventral havia provat amb èxit un tibloc que ajudat amb un elàstic per mantenir-lo en posició anava la mar de bé, almenys sobre cordes de 9 mm. Però avui ha comprovat que no agafa bé a la corda de 11 mm sino que té tendència a lliscar, malmetent la funda. Pla B: un shunt com a bloquejador ventral.

Desmuntar el llarg ha resultat complicat en uns quants punts on el llarg fa uns bons flanquejos. Ha calgut fer algunes filigranes i els pèndols corresponents però finalment tornava a ser a la reunió. Aquí he valorat que, tenint en compte el temps disponible, que el següent llarg té trams en lliure i la roca estava molla i que la feina feta fins aquí ja m'ha tret el cuquet (i la pell dels nusets),... cap avall!

Baixant!

Valoració

Ha estat una experiència molt bona. Caldrà repetir pensant abans en resoldre:
  • La protecció dels nusos dels dits. Quan era (més) jove, això no em preocupava però ara... caldrà pensar en uns guants que sols deixin la punta dels dits lliures. Avui he portat uns de bici, però no protegeixen el nus. Igual uns guants dels de via ferrata?
  • Un sistema eficaç per retenir els pitons mentre es despitona. Fàcil de posar i treure, que no quedi fet pols si li cau una martellada... (?)
Una vegada viscuda aquesta experiència en solitari, admiro més encara els que es treballen mega-tàpies tots solets. Xapeau!

He tardat aproximadament 1h:15 en fer el llarg, però entre muntar reunió, pujar i baixar el petate, intentar baixar desequipant, desestimar-ho, baixar fins baix i pujar desequipant, i muntar el ràpel final hi he dedicat gairebé 1h:45 hores més. Està clar que cal greixar la maquinària!

Material

He portat de tot...

El Hardware que he portat

...i he posat això:

El que he posat finalment. El ganxo, i la U de la dreta, dos cops. El tascó i la V gorda, de "R0"


3 comentaris:

PGB ha dit...

Déu n'hi do, bou!
Jo admiro els que feu escalades en solitari directament! Encara que només sigui un llarg!

I hehehe, tb soc dels de dur material infinit i després utilitzar-ne una quarta part. Però una vegada van dir-me "más vale un porsiaca, que mil penseque's". I m'ho vaig pendre molt en serio ;P

Joan B ha dit...

Bona escalada,

Pel que fa als guants, al Decatlon pots trobar-ne uns de pell (per fer vela i manipular les cordes de la barca)que son barats i van bé.

Petrus ha dit...

PGB: Efectivament, més val un xic de més que un xic de menys! I els que sí que cal admirar són els que fan currades de veritat en solitari.

Joan: Moltes gràcies per la info dels guants. Els hi faré una ullada quan hi passi.