Avui hem sortit amb l'Ernest a fer via llarga. Li he proposat d'anar a Montserrat, a la Tomàquets d'Amagatotis que jo fa molt de temps que voldria fer i cap allà que hem anat.
Aparquem a la Vinya Nova i fem l'aproximació, pesada pels ressalts i la feina que dóna. Diuen que es tarden 45 minuts, no ho hem mirat. Arribem a peu de via ben escalfats, però notem que l'aire és fresquet...
Fem sorteig de tirades i em toca començar. Agafo trastos (aliens, tricams i tascons) i tiro amunt. Des de sota he mirat possibles opcions per posar alguna cosa abans de la primera xapa, que queda força amunt, però quan hi sóc passen dues coses. Una, que no és evident què posar ni on. Dues, que em sento prou valent per anar fent. Total, que aviat aconsegueixo xapar la primera i així baixa una mica la pressió. A partir d'aquí toca anar llegint la roca i anar pujant. La veritat és que m'he sentit molt suelto i he anat pujant sense estressar-me. Arribo a la sabina i hi passo per la dreta. Penso que la llaçaré un pas més amunt però aviat hi sóc al damunt i veig que seguiré per l'esquerra, de forma que faig passar la corda pel darrera i prou. Després de xapar la següent voleio la corda enfora i aquí no ha passat res! Queda un tros de mur d'anar fent, amb bona presa. En tot el llarg toca anar apretant, de fet, noto que els braços treballen, però sense passar-se. Després de la segona savina, que sí que llaço (no cal anar de sobrat, jeje) queden uns metres fàcils fins la reunió. A l'Ernest aquest llarg diu que li ha costat, tot i anar de segon.
Les savines fan nosa per fer fotos des de la R1 ;)
Ell pren el relleu i ataca la segona tirada, que surt una mica per l'esquerra. La tònica és similar a la del primer llarg. En un punt, la via se'n va una mica més a l'esquerra i després segueix vertical. Per aquí hi he trobat un parell de trams exigents, però que es deixaven fer. Des de la darrera xapa s'ha d'anar en diagonal a la dreta, amb uns primers metres encara difícils. Fa una mena de llavi on es poden posar coses, tot i que no queden perfectes. Un tricam que ha posat el company ha acabat baixant pel fregament de les cordes. Més amunt, un pont de roca i terreny suau fins la reunió.
El segon llarg, per gaudir-lo també.
Surto jo a fer la tercera pujant en vertical per sobre de la reunió. Un primer parabolt protegeix el mur més dret. Després ve terreny més suau i després bastants metres més, també senzills, fins la segona i darrera xapa. Una mica més amunt he posat un tricam en mode passiu i he acabat arribant a la reunió passant per la part dreta del llavi-ressalt.
El company ataca el darrer llarg amb decisió. Un primer tascó permet assegurar un tram que es fa millor per la part desplomada de l'esquerra. Després es pot passar a la placa de la dreta i posar més coses, un tascó i llaçar una savina que tira a farigola. Més amunt, una savina digna i sortint de la fissura un bon pitó. El llarg demana decisió als primers dos metres i després és d'anar fent. A la part final, es pot posar alguna coseta més.
La darrera tirada.
Rapelem per la Tuaregs. Un ràpel fins la R2 i l'altre fins al terra, apurant les cordes de 60, avui unides per l'European Death Knot.
La via és espectacular. Roca molt bona i amb molt bon tacte. El sol no ens ha tocat fins la part final del segon llarg, cosa que vol dir que el que assegura s'ha de posar una segona capa per no passar fred. Més amunt màniga curta. La temperatura al cotxe a la Vinya Nova era de 17º.
