Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de setembre del 2015

Una altra tarda...


Avui hem tornat a aprofitar la tarda al Revolt de l'Àliga. Hem començat per la dreta de tot, fent la Heavy V+. Comparteix entrada amb la veïna Shrek i se'n va cap a l'esquerra. Als primers metres les xapes suggereixen un recorregut per la placa de l'esquerra, però la lògica de la via porta un xic cap al díedre. El darrer tram però és plaquero i guapo.

A Heavy.

A continuació faig novament la Gos Malparit 6a perquè el Ramon té ganes d'engalomar-la. Avui, però, no podrà ser... Caldrà insistir més!

Anem cap a l'Àliga i faig New Man 6a. En Ramon decideix que anirà en top. Jo l'havia fet fa molt de temps i l'he trobat novament molt guapa. Canto i alguna tibada llarga al desplomet inicial, zona tranquila i entrada a la reunió més espectacular que difícil.

A New Man.

Per acabar, em poso a la Badavadocs 6b. No l'havia fet mai i he hagut de fer un parell de reposos, però han sortit tots els passos. Un cop a baix dubto de si fer-li un nou intent des de baix, però com que sóc covard m'hi poso en top-rope. Surt sense problemes, però apretant fort. Queda pendent!


En top-rope a Badavadocs.

Com que en Ramon s'ha petat a la New Man, decidim que ja n'hi ha prou per avui. D'altra banda, el dia també s'acaba...

dimecres, 9 de setembre del 2015

Una altra escapada al Revolt


Darrerament estem fent un intensiu de Revolt. El motiu no és altre que l'horari del Ramon, que obliga a buscar llocs amb aproximació nul·la per tal de poder aprofitar al màxim la claror. I també hi ajuda el fet de deixar-nos feina pendent, cadascú la seva...

Avui hem començat per la Portet Man (V). Diria que l'havia fet alguna vegada, però una cerca ràpida al blog no revela res... potser va ser quan encara no es coneixien els noms. En tot cas, és una via força més exigent del que suggereix el grau. Comença tranquila, ressegueix una llastra on cal fer bavaresa amb ganes i segueix un tram més finet on cal aprofitar la tècnica de díedre. L'arribada a la reunió és amb canto força millor. No oblidar-se de tibar del invertit de sota el sostre! Guapa.

A la Portet Man

Després ens hem posat a la Squamish (6a). Aquesta és força més fineta i cal anar movent-se a dreta i esquerra als llocs adequats. Després de la darrera xape té algun pas força delicat, on jo he anat a buscar un cantell al fil de l'aresta en un passet ben llarg. El Ramon, que també l'ha fet de primer ha trobat alguna cosa intermitja que a mi se m'ha escapat... Després, tot i que la R queda lluny de la xapa, la roca es torna més generosa. Tampoc no l'havia fet mai -sembla.

A la Squamish, buscant el canto que no hi és.

A continuació tenia ganes de treure'm l'espina de la Laia (6b). L'altre dia em vaig haver de penjar a la tercera xapa... Avui ha sortit perfecte i posant cintes. La clau d'avui: xapar creuat la tercera des d'un bon bec de dretes. Un canto d'esquerra bo i un bon peu rotant i baixant el genoll dret que ajuda a pillar una bústia bona i d'aquí un canto que permet sortir del desplom. En Ramon l'ha provat en top-rope i ha tret tots els moviments...

 A la Laia

Per acabar tocava al Ramon treure's l'espina de la Gos Malparit (6a). La faig primer per posar cintes. Cada vegada em sembla més dura i no és pas que m'hagi petat massa a l'anterior. Veritablement té unes bones tibades amb peus no massa bons -o encara no li he agafat el truc. El Ramon ha arribat més petat i s'ha fos aviat. Total, que encara queden deures pendents... Mentre jo he baixat he fet un tast a la Gosset Manyac (6c): des d'un bloc molt dubtós cap amunt la cosa pinta força bé. Ara, arribar-hi té un bon polvet. De fet, no he vist pas la forma de fer-ho, però tampoc no m'hi he esmerçat massa. Potser millor així, que no m'he hagut d'arriscar a fer baixar el bloc dubtós. A parer meu, no li faria gens de mal una bona sikada, perquè sona txungo, txungo.

Gos Malparit. Ben malparit, per cert!

Hem arribat els primers i hem estat els darrers de marxar. Entremig, tres cordades que també han vingut a gaudir d'una tarda ben agradable, amb una temperatura ideal, si bé al final hem hagut de posar-nos alguna capa extra!
 

dijous, 3 de setembre del 2015

Revolt esquivant la pluja


Aquesta tarda hem tornat a fer una escapada al Revolt amb en Ramon. S'ha d'anar aprofitant ara que el dia encara allarga un xic... Avui hem començat per la Somni de Pedra (V). Una via que no arriba a la vertical, però on cal concentrar-se per no anar avall.

A continuació ens hem posat a la Chimi Churri (6a). Entrada de tibar-li una mica i la resta és anar fent. El pas més complicat és moure's a la dreta per sota del sostre. Per paradoxes de l'escalada -o de la graduació-, resulta força més tranquila -o més franca, costa trobar l'adjectiu- que l'anterior.

 En Ramon a Chimi Churri

Després ens posem a la Alasken Amber (6b). Entrada idèntica a l'anterior i un pas delicat per flanquejar i abastar el díedre final. S'ha de controlar bé el millor lloc per passar a la dreta. Hi ha algun canto difícil de veure (no l'he vist) que ajuda...

A Alasken Amber i part superior de Vall de Marfà

Aprofitant que la corda passa per Valladolid, li fem un tast a la relativament nova Vall de Marfà (6b+), en top-rope per si no queda clar. L'entrada sembla impossible, però surten els cantos: la clau és anar a buscar una fissureta invertida de dretes a mig sostret. Ajuda pillar un cantet just a sobre amb l'esquerra. D'aquí es caça un bloc enorme amb esquerres que s'hauria de sikar per si un cas. Un bon canto de dretes un altre de mig mòbil (també seria convenient sikar-lo) per l'esquerra i una safata de dretes que permeten estirar-se i posar peus sobre el bloc enorme mencionat abans. A partir d'aquí jo he pujat un xic a l'esquerra de la fissura, tot i que segurament també hi ha possibilitats seguint-la directament. Surt a la primera, però bufant! En Ramon també s'hi baralla una estona.

Per acabar la sessió, tornem a repetir la Gos Malparit (6a). Amb les presses i potser el cansament em complico més del compte, però acabem l'exercici com toca!

Hem aconseguit escalar malgrat la inestabilitat que s'ha traduit en gotetes que ens han fet aparèixer algun dubte. Però el fanatisme s'ha imposat, jeje.

dijous, 27 d’agost del 2015

Tornem a les tibades... al revolt

 
Aquesta tarda ens n'hem anat al revolt de l'Àliga amb en Ramon. Tocava treure's l'espina de les darreres plaques bergadanes i a fe de Déu que ens l'hem tret :). Buscàvem l'ombra, així que hem començat pels primers 6a que hi ha al sector. Primer la Gos Malparit i després la Mos de Roca. A la Gos, el més complicat és l'entrada. Després es passa a la dreta amb relativa comoditat. A la Mos, l'entrada és la mateixa i després hi trobem un repòs molt bo en díedre. Aquí cal anar pujant sense matar-s'hi fins que es pot tibar en bavaresa mig còmodament i encarar els darrers metres. Més mantinguda que l'anterior.

En Ramon a Gos Malparit

En Ramon a Mos de Roca

Després que al Ramon li quedessin els braços com butifarres, hem anat a l'esquerra i ens hem posat a una via senzilleta que no havia fet mai (crec). La Ixot (o Gixot) (V). El començament és trencat -com a molts llocs- i cal vigilar a no fer baixar més coses del compte. Després es torna guapa!

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la Kubotan. Repassant el blog veig que vaig fer-la el 2012 i que em va costar força. Avui me l'han flashejat i ha sortit sense massa complicacions... També l'han rebaixada de 6b+ a 6a+, potser entre poc i massa...  La clau és pillar el gran forat invertit a la fissura amb esquerra, pujar dreta i rebotar-la fins a la plataforma a l'esquerra de la fissura. Ajuntar mans i anar a buscar les viseres de la dreta, i remada de dreta fins un canto des d'on es xapa bé.

Intentat entrar a la fissura de Kubontan... no tinc foto millor, ho sento :)

Tenia confiança en que els mateixos flashers em donarien sort a la Laia (6b) que havia fet fa més temps encara (2009). I precisament la vaig fer amb el Ramon, tot i que ni ell ni jo no ens en recordàvem. Curiosament aquell dia em va sortir a vista i avui m'he hagut de penjar. L'altra vegada tinc apuntat que em vaig deixar de xapar un químic i probablement sigui el més assenyat: parar-se al tercer és petar-se. (Tot i que tinc apuntat que em vaig saltar el segon... potser em vaig equivocar o n'han afegit un). Des del canto bo a l'alçada del tercer (amb dreta), anar a buscar un canto i una bústia a tocar l'un de l'altre i remar fins un canto bo. Aquí es pugen peus i s'acaba la feina. M'ho apunto, a veure si un altre dia torna a sortir...
 

dissabte, 13 de juny del 2015

Moià


Escric això molt temps després de la visita al revolt de l'Àliga amb en Ramon. Així que pot ser que a les inexactituds habituals se n'hi afegeixin altres causades per l'oblit... Avui jo no estava ni de tros al 100%, així que he deixat que el Ramon gaudís d'unes quantes vies. Jo l'he assegurat i n'he fet alguna, perquè no sigui dit...

Escalfant a la primera via

Muntem en top rope el 6b del costat. En Ramon li fa uns quants intents fins que li treu el truc i jo n'hi faig un, que ha resultat exitós. Tibar i posar-s'hi bé. I ignorar la xapa de la sortida fins que s'ha fet el pas...

 Tibant-li fort...

Després ha estat el moment perquè en Ramon anés fent metres de primer...

 Anant agafant confiança de primer...

...i aquí més encara!

Per acabar, encara li he suggerit al company que fes uns quants metres més. Veient la foto sembla un tàpia seriosa i no pas una vieta del revolt...

Ambient alpí a la darrera via del dia

Amb aquestes ens n'hem anat satisfets. El Ramon, amb una colla de vies fetes de primer, i jo, havent-ne fet alguna, que ja ha estat prou!
 

dijous, 24 de juliol del 2014

Tarda familiar


Feia gairebé un any que no havíem sortit amb la Clàudia... Aquest jovent està força ocupat, jeje. Avui, però, hem decidit anar a escalar una estona i hem acabar al revolt de l'Àliga.

Hem començat per una via facileta (IV) a la dreta de la Pitroig. Quan la Clàudia ha estat a baix li he demanat si li venia de gust provar-la de primer... Ha dubtat una estona, però s'ha decidit així que aquesta ha estat la seva primera via de primera :)
Sense foto a la primera de primera :(

A continuació hem fet la Tsnumis o Tsunami (V+). L'entrada és curiosa i després cal anar buscant la postura més senzilla, que sol ser en díedre. Guapa!

Progressant en díedre a Tsunami

A continuació, la Fissura Parrella en format clean, aprofitant que avui portava catxarros. Així el jovent veu diverses formes d'assegurar-se!

Treient catxarros a la Fissura Parrella

Després ens n'hem anat més a l'esquerra, a fer la Stradivarius (V+). Aquesta ja ha costat força més, i és que cal tenir o bona tècnica o força força i res d'això és present en els que comencen... Malgrat tot, han acabat sortint tots els passos que és el que compta: la intenció de barallar-s'hi!

 Lluitant la Stradivarius

Després he proposat de fer la Enola Gay (6a). L'entrada és dura i la resta és relativament durilla... Ha servit per treballar avantbraços, jeje.

A Enola Gay

 I, per acabar, el primer díedre-bavaresa de V+ començant per l'esquerra. Baixant he provat el 6b+ de la dreta. Feia temps havia provat els passos i el recordava molt dur. Només puc confirmar-ho! Via regletera dura, amb l'inici força evident i on jo aprofito l'envergadura per anar a buscar el fil de l'aresta... Ja sortirà algun dia!

Díedre-Bavaresa

 I la tarda no ha donat més de sí. Bona feina, tenint en compte la llarga aturada! Ara caldrà no perdre el ritme...

dimarts, 15 de juliol del 2014

Revolt de l'Àliga


Després de molt de temps de no sortir plegats, avui ha estat el dia del retorn a la roca. Quedem un xic tard, així que proposo d'anar al Revolt de l'Àliga, que ara fa dies que jo tampoc no hi he estat...

Comencem per la Fissura Parrella (V) i No Cry (V+). Aquesta darrera té una primera xapa força mal posada i, més amunt, un spit sobre una llastra que no fa massa gràcia... Diria que no es fa gaire!

A la Fissura Parrella. Una bona via per practicar amb friends...

A No Cry, encara que alguna xapa sí que fa plorar...

Després decideixo provar la Amanita Muscaira (6b), que està a tocar. Fa molts anys em vaig fotre pel cap uns cantos al primer pas de l'entrada. Després, sempre me l'havia anat mirant i mai no havia entès com resoldre els passos fins la segona xapa. Total, que avui m'hi he posat i he resolt l'enigma. Ha calgut un pas en desequilibri, amb el peu esquerre encaixat ben amunt per tibar d'un canto raonable d'esquerra. Després, retornar a l'equilibri, cercant un canto per la dreta i una bona nansa per l'esquerra per xapar la segona amb comoditat. M'ha sorprès, però després és qüestió d'anar fent: la dificultat està doncs hiper-concentrada a l'entrada!

A dalt de Amanita Muscaira, el projecte del dia!
El Ramon ha aprofitat per refer-se i en acabat hem anat cap a l'esquerra. Allà s'ha posat de primer a Pixapins (IV+).

En Ramon, anant de primer a la Pixapins.

Després, hem fet la Stradivarius (V+). Una de les millors vies de la zona!

A Stradivarius.

Per acabar, unes maniobres orquestrals a Enola Gay (6a), on cal donar la talla per no encigalar-se massa!

En Ramon a Enola Gay.

I amb això ja se'ns ha fet prou tard com per anar cercant el camí de tornada, acompanyats per aquesta posta de sol:

El Sol, acomiadant-se. El Revolt sovint ens regala espectacles d'aquests!



dimecres, 9 de juliol del 2014

Tibant més a la Falsia


Avui hem tornat a la Falsia, Moià, sector dreta, amb en Pep. Com que les vies fàcils ja van caure l'altre dia, avui tocava tibar més... Però anem a pams!

Escalfant a la #13...

Hem començat escalfant per les #11 i #13 de les ressenyes del blog dels sensepell. Llàstima que es fan curtes, perquè estan prou bé!

... i a la #11

A continuació, ens hem posat a una de les vies que no estan a la ressenya mencionada, però sí que hi ha una proposta de graduació al blog d'en Fernando. L'altre dia vam estar provant la de la dreta (6c) i avui hem tastat la de l'esquerra (6b). S'hi ha posat en Pep i ha estat una bona estona estudiant els passos, perquè no és gens fàcil. Jo m'hi poso en top-rope i trobo una manera que em deixa fer-la, perquè la línia evident ens sembla massa: a la secció dura, anar a buscar una pinça lateral esquerra, dreta a la bústia bona, creuar esquerra en lateral (canviant el pes) i anar a caçar un bon bec. Suposo que s'haurà de xapar des d'aquí, però queda dur... més que la de la dreta! Després, un pas més i reunió. La veig factible, però dura.

Encarant el crux de la "nova sensepell esquerra"


Després hem passat cap a la primera per l'esquerra, la Lambrusco (6b+). Aquí l'entrada és el pas més dur. Després de veure en Pep, opto per posar-m'hi en top-rope, també, perquè no tinc clara l'entrada. La millor seqüència per mi és: invertit esquerra, invertit dreta, tibada-llençament amb esquerra a un romo i rebotar a un bec bo. Després el terreny es tranquilitza una estona i torna a haver-hi un xic de tibantor quan s'ha de passar a la placa gris a l'esquerra. Aquí val la pena anar decididament a l'esquerra... Després, anar aguantant amb bon canto. També la veig factible, un cop controlada l'entrada. Més senzilla que l'anterior.

A Lambrusco

Per acabar, ens posem a la que vam estar provant l'altre dia: de les que no estan al blog sensepell, la de la dreta (6c). Jo tenia la seqüència clara i, amb les cintes posades per en Pep, m'ha sortit! Suposo que deu ser un pas fet a la meva mida... jo el trobo més senzill que el de l'esquerra, però ja se sap que això és subjectiu.

 Al crux de "nova sensepell dreta"

Ens en tornem amb deures (factibles) per la propera visita i amb una bona via a la butxaca!

dimecres, 4 de juny del 2014

Moià: la Falsia


Aquesta tarda hem dirigit les nostres passes cap al sector de la Falsia, a Moià. És un sector petitet, però que té prou possibilitats com per fer-hi alguna visita més. No gaires més, perquè majoritàriament hi ha vies dures... però la part de la dreta encara es deixa fer.

Comencem per la part de més a la dreta. Aquí les vies són ben curtes però, malgrat que no ho semblen des de sota, són ben boniques, ben trobades i ben equipades -amb químics o parabolts. Felicitats als equipadors!

Comencem fent la #12 (V) i continuem per la seva veïna, amb qui comparteix reunió, o així l'hem coincidir, la #13 (V+). En aquesta darrera s'ha de tibar un xic per superar la pilastra inicial. Després, anar fent.

Canto generós a la #12

Primers metres de la #13

Hem deixat cintes a la #14 però abans hem fet la Turbio (#15), un V+ ben guapo i la #16 (6a+). La Turbio té algun passet de més finura.  La #16 també és plaquera i ens reserva un passet bloquero on cal fer un pas ben llarg tibant de canto petit. En resum, cal apretar les dents!

Treball més plaquero a la Turbio...
 
... i més plaquero encara a la #16, con cal apretar fort.

Baixant d'aquestes ens donem per suficientment escalfats per fer la Marqués de Cáceres (6a+). Aquesta acaba amb un desplom contundent, però sortosament van apareixent  cantos prou bons. La via està retolada com a 6b al peu, però això probablement sigui encarant el desplom exactament pel bell mig, el que no és massa lògic. Baixant ho he provat i, efectivament, surt i surt més difícil.

 Tibant fort a Marqués de Cáceres

Acabem d'enllestir la via que ens queda a la part dreta i fem la #11 (V+). Aquesta també és vertical de placa, amb un pas concentrat.


Placa, també, a la #11

Després hem anat cap a l'esquerra d'aquestes vies, on la paret ja té més alçada -sense exagerar, però. Aquí hem fet la #9 (6a+), inconfusible perquè segueix una fissura pràcticament de dalt a baix. Aquí ja es pot gaudir de la llargada, amb uns moviments ben interessants. La dificultat principal està en un moviment a uns 5 o 6m de terra, on cal anar a l'esquerra per retornar a la dreta. La resta, anar aguantant, sobre bon canto -el que no és precisament el meu fort ara mateix. Malgrat tot, surt fàcilment.

A la bonica i "llarga" via #9

Per acabar la sessió, ens posem a una de les dues noves vies que encara no surten a la ressenya dels sensepell. En concret, a la de més a la dreta, on s'hi endevinen possibilitats. S'hi posa en Pep i va fent fins entrar a la zona desplomada. Aquí la cosa es complica força! Veient el pa que hi donen, opto per fer-la en top rope i em surt a la primera! Hi ha uns passos ben durs, però: primer, des d'una lateral m'he estirat força per abastar una fissura en l'únic lloc on s'endevina bona. Després, una pujada bestia del peu esquerra i recuperar la compostura amb millor canto. Finalment, una altra pota enlaire per equilibrar-me en els darrers passos. A veure quin grau li donen... en tot cas, és força més difícil que cap de les que hem fet fins ara. En una propera visita, potser li haurem de fer un intent des de baix...

 Iniciant el crux de la via de més a la dreta

Hem sortit de Manresa a 26º, hem començat a escalar a 22º i en poca estona hem baixat als 16º... i és que aquests aires fan de les seves! Malgrat tot, és un bon lloc per anar-hi a la tarda -ara que fa calor, vull dir. Segurament, els matins d'hivern també hi són agradables!

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Revolt de tarda


Aquesta tarda ens hem acostat al Revolt de l'Àliga. Malgrat que per un moment ha semblat que passaríem calor, finalment hem estat la mar de bé. De fet, ens hem quedat a la part dreta precisament per això.

Hem començat per la Etikajo (V+). Un pas ben burro per començar i cap interès més endavant, però serveix per anar escalfant.

La primera del dia.

A continuació, fem la de la Seva Esquerra (V). Tampoc no té cap interès especial però fa el fet. 

La segona, sense mass interès, tampoc.

Seguim amb la Pit Roig (6a). Aquesta ja és força més bonica -o ho seria si no fos per la relliscosi que està agafant la roca. En fi, que aquí s'ha d'apretar més!

A la bonica i relliscosa Pit Roig.

Amb aquestes ens donem per escalfats i ens posem a Insubmissió Fiscal (6b). En Pep hi va ser fa poc i avui li ha sortit sense cap problema. M'hi poso i vaig fent bé fins que rellisco un xic quan estava pujant peus empotrat a la xemeneia. La resta surt sense massa dificultats, fins i tot l'inici, que semblava més dur del que ha resultat finalment.

Baixo i m'hi poso de nou per engalomar-la sense més entrebancs.


 
En Pep a Insubmissió Fiscal.

Hem continuat per la del Mesas (6b). Jo li havia fet un tast fa un temps i no vaig veure clar la sortida de la segona xapa, perquè la tercera queda a can pixa. En Pep s'hi posa i xapa la de la via de l'esquerra abans d'estudiar l'arribada a la tercera xapa. Després de treure'n l'entrellat, la seqüència surt prou bé -ara que una caiguda xapant la tercera segurament porta a poca distància del terra... i això que està al lloc que toca!! Com que no em sento prou fanàtic, decideixo provar-la en top-rope, com els covards, i surt a la primera.

 
Tibant-li a la  del Mesas.

Per acabar, encara em poso a la Kubotan (grau? -diria que és més difícil que l'anterior). No en sabia res, però des de baix li he vist possibilitats... i així és fins la tercera xapa. Allà la cosa no està gens clara per anar a agafar la bona visera a la sortida del tram dur (dreta), això que dins la fissura hi ha una ganda bestial! Baixant m'ho he tornat a mirar però ha estat en Pep qui, fent-la en top-rope ha trobat la solució amb un invertit dins la fissura. La resta és qüestió d'anar fent.

Als primers passos de Kubotan.

M'emporto un bona via i queden dos projectes per encadenar la propera vegada... cosa que està la mar de bé!

diumenge, 6 de maig del 2012

Moretona


Aquest matí les previsions eren força inestables així que amb en Pep ens hem acostat a la Moretona. Hem començat fent unes vies noves que s'han obert recentment a la dreta de la Placa del Sol Naixent. Són 5 vies que comencen en un tram de roca a la dreta de la Sinequano.

D'aquestes n'hem fet 3 o 4 -com que escric això més tard, la memòria falla! Desconeixem noms i graduació oficial. La primera per l'esquerra és senzilleta. Com més a la dreta anem, més difícils. Alguna té un bon pas aleatori agafat de merdetes molt merdes (probablement entre V/V+ i 6a+)

Fent la segona via del dia.

Encetant un tram aleatori i exigent. 

Després ens hem posat a Cultisme (6a), una via bona de debò, que jo ja havia fet en altres ocasions. Déu n'hi do de la sobamenta de la roca! Diria que la darrera vegada no estava pas així!

Una via de culte, la Cultisme. 

La que certament no estava sobada, perquè era nova és El Passarell (6a+), on m'he posat després de que en Pep fes La Noia de les Bruquis. El Passarell ha demostrat dues coses: una que la intel·ligència de les masses és dubtosa, perquè hi ha magnesi per la seqüència més putejant, restant neta la més lògica i coherent amb el grau. Dos, que una via es pot sobar en qüestió de mesos. No sé pas què pot haver passat aquí, és que hi ha hagut una escalada popular en aquesta zona??

 Al Passarell.

Per acabar la matinal, encara hem atacat la Guerrillera (6a). Tot i haver-la fet, ha estat com anar a vista, i és una via dura per fer a vista. Aquí sort que les gandes són bones, perquè també són de marbre!


Guerrillera de debò.

I el matí no ha donat més de sí. Un altre dia, a veure si tasto novament la Sin Sostén, que em va quedar pendent en una visita anterior. Avui, però, no hi havia ganes d'apretar tant... (espero que aquesta no me l'hagin sobada XD)