dissabte, 25 de març del 2017

Castell de Subirats


Avui no estava clar ni si podríem escalar. Ha caigut un diluvi que feia témer el pitjor, però al matí encara ens hem animat a intentar-ho. Feia molt de temps que no havia estat al Castell de Subirats (de fet, només hi havia fet una visita) i avui podia ser l'excusa per retrobar-lo.

El Castell de Subirats, vist des de peu de via.

Portàvem les ressenyes de l'App ClimbAround. Val a dir que és una molt bona aplicació, tot i que li mancaria les coordenades del(s) pàrking(s) i un croquis d'on està cada sector. O bé tenir alguna coherència respecte l'ordere com estan els subsectors: en aquest cas, a l'app el sector Cinema, que és el darrer que es troba venint del pàrking, està al tab de l'esquerra de tot i el sector Triangle i Toro, que està al seu costat, està al tab de la dreta de tot... Però, com dic, l'app és molt bona i útil. Felicitats als creadors!

Malgrat aquests detalls hem aconseguit situar-nos al cap d'una estoneta. Com que la roca estava xorrejant a la major part de vies, hem hagut de cercar alguna cosa seca i ens hem posat a Full Overture (4) al sector Triangle i toro, una vieta d'anar fent i que és força més llarga del que marca la ressenya. Sembla que l'extensió és força recent, però.

Gairebé la única que estava seca...

La del costat, Com Tu Vulguis (5) també pinta que té la roca seca i la fem a continuació, aprofitant que comparteixen reunió. Del mateix estil que l'anterior, potser amb un pas més delicat.

A Com Tu Vulguis.

Després ens n'hem anat al sector Cinema a Le Mari de la Coiffeusse (6a). A la segona xapa, però, s'acaba la història: no sembla possible tirar recte i caldria fer un flanqueig cap a la dreta (així ho indica el magnesi, visible malgrat la pluja) per sota el desplomet, però en el camí hi ha un bona zona d'aigua on cal confiar precisament en l'adherència de peus... Total que desmonto les xapes i segueixo per Destierro de un Animal. Aquí vaig fent fins que als darrers metres la via seguiria un diedre que, per variar, està xorrejant. Per resoldre-ho acabo sortint per Le Mari, de forma que faig una integral curiosa i guapa. El tram més difícil de la combinació són els darrers metre de Le Mari, amb un alejillo als darres metres inclòs.

Integral Destierro-Mari, per esquivar la humitat.

Després d'aquesta mirem bé i sembla que la Delicatessen està bé. Així és! Una via molt guapa que ens ha deixat bon gust de boca. Moviments macos i mantingudets al principi, fins trobar una lleixa on es pot reposar bé abans d'atacar el primer crux, en un diedret poc marcat on cal estirar-se molt per empotrar la mà esquerra i xapar. Més amunt trobem una panxeta on cal controlar-ho tot bé, però amb canto suficient per no patir massa. Repassant el blog, veig que aquesta ja l'havia fet l'altre vegada... fa 7 anys!

 A Delicatessen, una via preciosa.

Per acabar la sessió hem fet un top-rope a Le Mari... Amb la corda per dalt no hi ha por de relliscar i, curiosament, els peus aguanten prou bé! Més amunt, qüestió d'anar fent, diria que un xic més suau que la Delicatessen

Algun dia tornarem per fer-ne alguna més. Jo en tinc algunes pendents encara! Haurem de triar un dia especial, però: suposo que els caps de setmana s'omple de gent, com ens va passar l'altre vegada. Avui, però, hem estat sols. Els únics fanàtics que s'han atrevit :)