Queralt. Mirador de Garreta

Avui hem anat amb en Pep a fer esportiva a Queralt, al Mirador de Garreta.

Hem començat fent la Pastoreta (IV+), una via senzilla però agradable de fer. Un bon lloc per iniciar-se a anar de primer.

A Pastoreta.

A continuació, ens hem posat a la de la seva esquerra, la Aromes de Queralt (6a). Aquí ja s'ha de donar una mica la talla: començament de placa d'anar-se posant bé i un desplomet on va apareixen canto, però que s'ha de veure i trobar. M'he saltat un parell de seguros després del desplom perquè estan més que a tocar i quan podia xapar-los ja gairebé estava al següent. Bona via!

 Al desplomet d'Aromes de Queralt.

Després d'aquesta m'he posat a Trempant t'empaito (6a+), que va a l'esquerra de l'anterior. És d'un estil similar, amb una placa inicial interessant, seguida d'un desplomet on cal tibar-li una mica. A la darrera part la roca és un xic menys franca, però m'ha agradat força també.

 A Trempant t'empaito.

Després hem fet la Rovellona (6a), una bona i llarga via força variada. Té un començament lliset per superar un escut, on el Pep ha anat per l'esquerra aprofitant el canto esquerre i jo per la dreta o més o menys recte per atacar la segona xapa. Després el terreny es tranquil·litza i anem tenint força llocs per mirar la continuació, que mai és massa exigent. Molt guapa i amb una bona colla de metres per roca de primera! A banda de l'entrada, la resta és suau.

  A la llarga i variada Rovellona.

Després m'he posat a la Ruta berguedana (6a) a la dreta de l'anterior. Aquesta és força més difícil que les altres, amb un tram central de finura on cal posar-s'hi més que bé. L'he trobat fins i tot més difícil que la Trempant t'empaito, així que li posaria un plus ben bo.

 En Pep a la Ruta berguedana.

Després hem atacat la Domini de voltors (6b). El començament sembla molt dur, però es fa bé primer per l'esquerra, aprofitant el canto d'esquerres evident i després per la dreta de les primeres xapes, aprofitant laterals diversos. Després tenim una zona intermitja suau que ens porta a la primera panxeta-ressalt. Es va negociant prou bé fins arribar als indrets de la xapa en zona de placa compacta, acompanyada per una llastreta d'esquerres que va de conya per acabar passant una mica a la dreta. Novament zona suau fins la segona panxeta-ressalt. Aquí cal apretar de valent per l'esquerra, a cercar uns laterals d'esquerra i un bon forat de dretes. Des d'aquí, pujant peus i controlant sobretot el peu dret, una tibadeta permet arribar a un forat gran, poc fondo, a sobre de la xapa: el seu extrem inferior és prou bo! Val la pena xapar d'aquí i no abans com he intentat jo amb el resultat de que m'he hagut de penjar. Des d'aquest forat poc fondo, pujada de peus i remada a un forat boníssim per agafar-t'hi de totes les formes possibles. Resta un passet per sortir d'aquí i un tram fins la R que no és senzill -amb roms i passets d'equilibri- però que es fa prou bé.

Jo mateix a la primera panxeta de Domini de voltors.

Després de que el Pep li fes el seu intent, jo n'hi he fet un altre en top-rope i el cronòmetre en mà perquè volem ser a dinar a casa -i ha sortit sense encantar-me. Però té un passet que Déu n'hi do!

Amb les gemes dels dits ben esmolades recollim trastos i enfilem cap a casa. La roca tan adherent ha fet de les seves aquí! El dia ha estat un regal i hem agraït l'ombra que trobàvem a peu de via... ningú no diria que som a mig febrer...

El sector ens ha agradat molt. En Pep ja hi havia estat, però per mi ha estat una descoberta. Segurament impracticable en cap de setmana per l'afluència de gent. Ha estat una bona col·lecció de vies a vista, llàstima que gairebé les hem acabat totes! Les ressenyes, al bloc de Ressenyes del Berguedà, una bona font d'informació ben treballada. Felicitats a ressenyadors i equipadors!