dissabte, 21 de gener del 2017

Montroig: Mariola Motors


Avui semblava que només es podria escalar a les terres de ponent, així que amb en Ramon hem enfilat cap a Montroig, on no havíem escalat mai. Des del Bages, el millor és anar per C25 a Tàrrega, voltar Balaguer per Castelló de Farfanya i enllaçar amb la C12 que portaria a Àger. Travessem el Monestir fins a Vilanova de la Sal i seguim les indicacions, per exemple, de l'Escalatroncs.

Arribem a l'hora que deu ser la típica, perquè en pocs minuts han anat arribant cotxes. Nosaltres hem aparcat al primer lloc i hem estat xerrant amb una altra cordada. Dubtàvem entre fer el Díedre Blanqueta o la Mariola Motors, però al final ens hem decantat per aquesta darrera. Hem seguit la pista fins identificar el recorregut de la via i hem seguit un corriol que ens ha portat al peu. Hem dubtat si la via començava per la placa o per un esperonet, però finalment hem decidit seguir l'esperó i sembla que és l'opció correcte. (Rectifico: segurament hem anat per la Miqueluchi)

Així, el primer llarg comença resseguint l'esperó. No hi hem trobat res, tot i que algú parla d'un pont de roca. Es posen friends i/o tascons al gust. Més amunt hi ha un ressalt on s'ha de tibar una mica. Aquí he posat un camalot del 4 i més amunt algun de més xic. Després l'escalada s'arrampa i la roca empitjora fins la R1, però no hi ha complicacions.

Primer llarg, net però fàcil de protegir.

El segon llarg segueix el díedre evident. Comença per una rampeta sobada i aviat trobem un passet de decisió que queda protegit per un friend petit (rock empire blanc) a caldo. Ens posem a sota el sostre i aquí un altre friend petitó a la fissura per protegit la tibada que ens posa en matèria. He anat posant friends i algun tascó i he llaçat un bec de roca. Tot això amb un certa comoditat, sense massa tensions :) Des de la reunió es veu una baga blanca en un pont de roca encastat que s'agraeix que estigui posada. Es continua un xic més recte amunt però aviat cal anar cap a la dreta per una placa amb formacions on hem trobat un altre pont de roca llaçat. D'aquí a una savina on es pot fer la reunió, però jo he continuat fins la següent savina, enllaçant dos llargs. Per aquí trobarem cagades d'ocell arreu (la blancor no enganya). El flanqueig és senzill i es pot protegir raonablement bé. Per aquí he posat tres friends (com a mínim un d'ells un alien). Al cotxe he deixat els tricams perquè ja portava un bon farcell de trastos i segurament haguessin quedat millor que els friends aquí.

El tram del díedre és un tros molt guapo. Està lleugerament sobat en algun punt, el que obliga a tibar més del que devia caler a les primeres repeticions, però és el que passa amb roques toves... Et posa a prova psicològicament perquè t'has de refiar completament dels teus trastos i mai no saps si estaràs prou ben posat per emplaçar correctament la següent peça, però aquest ja era el tracte -i la gràcia.

Al segon llarg. Es deixa amanir bé amb friends i tascons 
que es poden posar des de llocs raonablement còmodes.

El tercer llarg continua en flanqueig, a trams lleugerament descendent. He posat un parell de friends petits abans de trobar els dos claus que hi ha al llarg. Després un micro per protegir el pèndol del segon i he anat a buscar els dos parabolts d'alguna de les altres vies que acompanyen fins la reunió. Aquests darrers metres ja són en roca gris i no vermellosa

El nostre tercer llarg. Segueix el flanqueig.
 
El darrer llarg comença anant a buscar un spit i d'aquí cap a l'esquerra a buscar la fissura. Compte que hi ha una línia de xapes que va a la dreta que no hem de seguir! Jo he llaçat una savina abans d'atacar el desplomet. Abans de posar-t'hi de ple entra un friend petit a caldo i després de fer algun pas i trobar unes bones gandes, he pogut posar-ne un altre igualment bo -però aquí tibant fort, perquè desploma. Uns passos de decisió per posar-se a sobre i una altra peça protegeix la sortida a la placa de la dreta, on he posat un altre friend. Uns metres més amunt es veu una xapa a la dreta i un parabolt a l'esquerra que és el que s'ha de seguir. A partir d'aquí, una placa de franges on ha entrat un alien i un tascó a caldo abans del sostret que es passa per l'esquerra. Un altre bon friend (camalot #2) en una franja horitzontal protegeix el restabliment i d'aquí uns metres fàcils fins al cim, on he muntat la reunió en un merlet i un parell de tascons.

 El darrer llarg. Fins aquí cal tibar-li i posar trastos... i deixa ben satisfet!
A partir d'aquí toca gaudir fins al cim. 

La via ens ha agradat molt. El traçat és 100% lògic i permet gaudir d'una bona colla de metres d'escalada. Jo portava un joc de tascons, el parchís d'aliens, un joc de friends petits (rock empire 1-4) més C0.5 i C0.75 i el C2, C3 i C4. Ara mateix no recordo què seria prescindible, però cadascú posa unes coses diferents. Recordo que he posat alguns tascons esplèndids i que el C4 ha fet feina en un parell de llocs. Algun alien en franja o forat hagués estat millor servit amb tricams.

Ara tocarà anar pensant en la propera. Als voltants nostre hi havia gent fent la del Lluís i la Brothers Ruiz, que semblen populars. També hem vist algú al Blanqueta... Ja rumiarem!
 

6 comentaris:

pepet ha dit...

Jo et recomano la GALL I OLI jeje.

Petrus ha dit...

Mmmm, li acabo de fer una ullada a la ressenya i no sé pas si serà la propera :) Potser la propera no, però la següent... o l'altra... El "jeje" del final em fa mala espina... XD

Jaumegrimp ha dit...

Una via molt ben trobada, felicitats! l'entorn sota els sostres vermellosos li dóna un ambient espectacular.

Petrus ha dit...

Gràcies, Jaume! Una via amb ambient, tot i que no estàs pas massa amunt!

jordimarmo ha dit...

Efectivament l'entrada de la Mariola es per el muret roig fisurat de la dreta, i no per l'esperonet que es l'entrada de la Miqueluchi, sovin la gen entra per aqui...suposo que per que van sortir per internete algunes topos erronies de lentrada...ah i per cert jo us recomano de continuar per la Suave es la noche, molt wapa i al punt...potser una mica mes dificil pro no obligada en lo dificil, Salut

Petrus ha dit...

@Jordi: Gràcies pel suggeriment de la Suave! Ho tindrem en compte! I sí, l'equivocació al primer llarg venia per la ressenya de l'escalatroncs... Avantatges i desavantatges dels blogs! Si mai hi tornem, ja ho sabrem!!