Matinal amb noves companyies

Feia temps que sabia que l'Àlex també escalava i fa uns dies havíem comentat que algun dia havíem de quedar per sortir plegats. Finalment, avui ha estat el dia! Les previsions de la meteo auguraven no se sap ben bé què, perquè han anat canviant força els darrers dies, però el dia ha estat prou bo. Avui també ha estat el dia que la Rosa ha tornat a tocar roca després de molt de temps... Així que, la Rosa, l'Àlex, l'Oriol, l'Anna i jo mateix hem posat rumb a Montserrat sud.

Per triar el lloc ha pesat força que tinguéssim una aproximació curta perquè els companys han de ser a dinar d'hora, així que hem decidir (tornar, en el meu cas) a can Jorba i com que buscàvem vies senzilles, hem fet cap al gronxador.

La Rosa, l'Àlex i jo hem començat fent la del Xavi (V+) mentre els altres s'han posat a La Fàcil (6a). Jo no havia fet cap de les dues i m'han semblat ben bones.

La del Xavi té la primera xapa a can pixa, cosa que no s'entén, especialment tenint en compte que després estan molt properes. Però aquesta era la moda dels '80... A les 3 primeres xapes s'hi troben passets fins on l'adherència no és la que era i que fan que t'ho hagis de mirar. Després es va posant més suau fins arribar a la reunió, comuna amb la fàcil.

A dalt, la Rosa i a sota l'Àlex a la del Xavi.

Quan hem acabat ens hem intercanviat. La Fàcil (6a) és més difícil sobre el paper, però a la pràctica és de dificultat similar i força més agraïda: hi ha cantets i foradets suficients, amb un parell de passets on potser s'ha de vigilar un xic més. En general, però, és més franca malgrat que els primers metres són bastant patinosos.

A dalt, jo mateix i a sota la Rosa fent La Fàcil.

Després ens hem mogut una mica: jo tenia ganes de tornar a provar l'Hora Violeta (6b) i els altres se n'han anat més a l'esquerra a una via que no sabem. El primer llarg de l'hora violeta m'ha tornat a posar tens: foradets bons, però peus patinosos fan que s'hagi d'escalar més tens del que tocaria en el primer llarg. Al segon m'ho he muntat millor que l'altre dia. Sabent on havia d'anar al primer crux m'ha sortit bé. Ara bé, al segon no tenia memòria i no he sabut llegir-lo correctament. A veure si recordo que he d'anar per l'esquerra, seguint uns peus bons, agafar la dreta en una pedra i buscar una bustieta ronyoseta per l'esquerra per pillar després una de no massa fonda però positiva que permet acabar de sortir de les dificultats! Avui només he fet un repòs, però encara hauré de tornar-hi. I de seguida he tornat a estar inflat. O soc jo o és que la via té més tela del que sembla...

 Jo mateix i l'Àlex més o menys al mateix lloc del primer llarg de l'Hora Violeta.

He deixat la corda passada en previsió de que haguéssim de tocar el dos ràpidament perquè calia controlar l'hora. L'Àlex ha fet el primer llarg i després de tastar una mica el segon hem anat de cara a recollir trastos i tornar a la city.

Hem fet només tres vies, però una bona colla de metres. Encara tinc molt feina per fer en aquesta zona, suposo que aniran caient algunes visites més... Avui hem estat de conya, a estones amb màniga curta, a estones amb un forro prim. I, malgrat que el pàrking estava a vessar de gent, aquí hem estat prou tranquils.

Can Jorba

Avui havíem tornat a quedar amb la Cristina, després de molt de temps. Ha vingut ben acompanyada de l'Ester i plegats ens n'hem anat a can Jorba al sector columpi, que jo feia algun temps que no visitava. Ara, repassant el blog, veig que feia 6 anys des de la darrera visita, ni més ni menys!

Arribats al sector columpi hem començat per la Casa de Juegos (6a) a la dreta de tot. Recordava que era guapa malgrat les aparences i així és. Té un inici interessant on cal anar per la placa de l'esquerra sobre roca un pèl sobada. Aviat es pot anar cap a la dreta i per fer-ho es pot xapar un bolt diferent per desxapar-lo després. Després ve un terreny d'anar fent i es torna a redreçar cap al final. Ha servit per escalfar-nos ben escalfats, potser un xic massa i tot.

 La Cristina, a la Casa de Juegos, assegurada per l'Ester.

Després hem fet la 31 de Diciembre, que comença igual i se'n va cap a l'esquerra a la quarta o cinquena xapa, seguint un díedre que fa una "C" cap a l'esquerra. Passos verticals amb bona roca fins que toca fer el desplomet. Aquí s'ha d'apretar una mica amb canto raonablement bo. I quan es xapa la darrera, queda l'apretada més curiosa per entrar a la reunió: fins aquí hi havia canto bo però s'acaba sobtadament i s'ha de fer alguna filigrana.

  A 31 de Diciembre.

A continuació he proposat de fer La Hora Violeta (6b) fins dalt (35m). El primer llarg és V+ segons la guia, però està d'allò més sobat. Fins i tot m'ha patinat un peu, per sort sense conseqüències, però et trobes tibant molt més del que tocaria. Des de la reunió cal anar cap a l'esquerra a buscar una primera xapa que convé desxapar una vegada agafada la següent. Aquí cal anar una mica amb tendència a l'esquerra. El següent xapatge m'ha fos bastant i la continuació no és evident. Total, que he hagut de reposar per mirar-m'ho. He acabat sortint una mica per la dreta i baixant encara he vist un forat boníssim que se m'ha escapat pujant. Diria que en aquest indret la clau és xapar ben estirat des d'una pedra cantelluda amb dreta, agafar la bústia de l'indret de la xapa amb l'esquerra i buscar la bústia que he comentat. Fins la següent xapa hi ha una bona excursió on una cinta pànic va bé fins i tot amb les cintes posades ;) Després encara queda un altre pas dur, on cal anar una mica cap a l'esquerra. Jo recordo una bustieta estreta, que té una pedra que es deixa pinçar bé amb l'esquerra. Després anar aguantant...

Per acabar el dia ens hem posat a la igualment llarga Tic-Tac-Toe (6a+). El primer llarg comença un xic més tieso i igual de sobat. Estressant! El segon és un xic més suau, amb un únic tram dur al mur de dalt, abans de la franja horitzontal que ratlla la via. Des d'un forat gran per dues mans no massa bo cal estirar-se cap a l'esquerra controlant bé els peus i aguantant l'esquerra en algun lloc no massa bo. Es pilla algun canto raonable però queda una apretada per xapar la següent, amb presa molt escassa. Un cop s'arriba a la franja només queda aguantar sobre canto suficientment bo. Inflat com he quedat a la d'abans, aquí també m'he hagut de penjar...

D'aquestes darreres vies no en tinc fotos perquè el mòbil xino ha tornat a fer de les seves...

Ha estat una matinal perfecte, amb un companyia d'excepció. A veure si aconsegueixo repetir :) Hem acabat fent una bona colla de metres ben exigents que m'han deixat baldadet. Havia dit alguna vegada que la pila es perd molt ràpid si no es treballa? Doncs si no, queda dit ara! Les vies són totes bones, excepte els primers llargs de la Violeta i la Tic-Tac que són asquerosets amb la sobamenta actual.

Matinal moianenca

Les previsions per avui no eren massa -o gens- bones, així que ens hem deixat aconsellar pels homes del temps i no ens n'hem anat massa lluny. En Ramon s'ha endut la Bony perquè estirés les cames i nosaltres ens hem acostat al Revolt de l'Àliga, per variar.

Hem començat fent la Pep Tatoos (V+) que dóna una nova dimensió a la paraula "sobada" i a continuació la de la seva dreta, la Squamish (6a).

En Ramon a Pep Tatoos.

 En Ramon a Squamish.

Després jo tenia ganes de provar una via que es va obrir fa un temps a l'esquerra de la Stradivarius i de la que no en tinc dades. Serà la via xxx (6b?). La via comença per roca bastant dubtosa fins agafar un canto a la punta del desplom. D'aquí he pogut xapar però estirant-me un munt! La sortida d'aquí és rara i ho he resolt anant per la dreta. La segona es xapa bé però has de posar-te bé, amb poca cosa (o res) de mans i bons peus. Aquí la via es posa ben vertical i cal anar buscant. D'entrada no sembla que hi hagi res, però van sortint regletes i algun cantet que permeten anar pujant. Des de la darrera xapa s'endevina millor canto un xic cap a l'esquerra i fent un arc s'acaba d'arribar a la R. Al primer intent m'he penjat per mirar-me els passos perquè no eren pas evidents. Després li he fet un segon pegue i ha sortit però m'ha deixat infladet.

 En un dels meus pegues a la xxx.

I un dels del Ramon.

Per acabar, ens n'hem anat cap a l'Àliga, a fer la Matador (6a+)  que jo havia fet fa temps. Aleshores la vaig encadenar a vista, lluitant a mort. Avui no ha estat possible i m'he hagut de penjar a la darrera xapa! La veritat és que és una via guapa, però rarota i dura: comença amb cantos raonables, malgrat que ja desploma un xic. Després cal anar a buscar la fissura i aquí comencen les contorsions. Cal saber aprofitar la fissura, empotrant la mà i obrint peus en díedre. A l'alçada de la darrera xapa val la pena acabar d'obrir-se en X i obrir bé el peu dret. Jo no l'he obert i he quedat mal posat, el que ha obligat a penjar-me. Veig que en comptes d'anar endavant, vaig enrera... En fi! (Ara, mirant les ressenyes del gemi, veig que la graduen de 6b i no de 6a+ com marca al peu... Això quadra meś. )

Abans que la Matador s'emboliqui massa.

I després d'aquesta hem decidit que ja en teníem prou. Hem plegat trastos i tornant hem aprofitat per collir alguns rovellons ben xulos -anant ja havíem vist que hi hauria possibilitats, jeje.