diumenge, 17 de maig del 2015

Racó Tranquil


Amb aquest temps que tan aviat fa calor, com fa fred, com fa vent he dubtat d'on proposar-li d'anar a en Ramon. Al final la proposta ha estat anar a visitar els prats berguedans al voltant de l'Estany i, més concretament, el Racó Tranquil. Aquí hi havia estat una vegada, acompanyat del Toni i de l'Ernest, un dels equipadors de la zona. Repassant el bloc però, veig que des d'aleshores no hi havia tornat a anar, cosa que és gairebé un pecat.

Hem passat per Corbera i hem continuat per la pista fins a la cruilla on trobem la cadena que barra el pas. Algunes inexactituts de la guia ens han fet passar de llarg el trencall on s'ha d'abandonar la pista bona... Cal estar atents a l'esquerra quan passem per sobre de l'Estany! Seguint les fites trobarem el sector esquerra. Alternativament, podem pujar fins un tub que fa de font i enfilar-nos pel prat i acabar trobant el sector dreta, com hem fet baixant.

L'entorn és bucòlic. Tant que, més que escalar, convida a quedar-se a l'ombra d'un pi, i retozar, com dirien en castellà, -si s'està en la companyia adequada és clar. El Ramon pertany a les bones companyies, però no a les que em convindrien a mi i, per tant ens hem dedicat a escalar el magnífic calcari de la zona.

Hem començat pel Diedrín (V a la guia i V+/6a a les ressenyes del Berguedà). La via és d'anar fent excepte un passet al mig del díedre on crec que he tibat d'un monodit i l'entrada a la reunió on s'ha d'apretar un xic.

A Diedrín. La més fàcil...

Baixant posem cintes a la del costat, Snooker (6b), aprofitant que comparteixen reunió. Sort que baixant m'ho he mirat una mica perquè, com sol passar en calcari d'aquest tipus, trobem passos tècnics on cal saber on anar o bé anar molt sobrat de grau. Com que això darrer no és el meu cas, faig bon ús de la informació recopilada. L'entrada té uns moviments precisos: Estirar-se fins un bon canto per dreta, un pla dolent amb una punxa bona des d'on cal pujar peus i estirar-se amb la dreta a un forat vertical on els dits queden ben empotrats. Un moviment a l'esquerra i ja estem salvats. Després es pot anar improvisant raonablement bé. Abans d'arribar a la repisa faig algun pas llarg amb una pinça d'esquerra ben curioset... Però el pas dur és superar el desplomet: Llastreta lateral esquerra, fissura dolenta per dreta, pujar peus i llançament a una bústia bona. Després, pinça bona d'esquerra i anar a buscar una segona bústia bona de dretes. Intensa!

A Snooker. Engalomada, però intensa!

A continuació m'he posat a la Gerard (6b) ja que la veïna Júlia (6b) ja l'havia fet l'altra vegada. Aquestes són les dues que tenen parabolts i comencen al lloc on la paret és més alta. El primer cop, la Gerard m'ha semblat molt estranya. Sovint m'he trobat dubtant si anar a esquerra o dreta, però en els dos casos això porta a sobre de les vies veïnes... En un d'aquests llocs, on la xapa següent queda força amunt, he anat dubtant i m'he acabat penjant perquè no veia res prou bo. Després ho he resolt anant un xic per l'esquerra. Aquí entrem en una zona on es veuen peus raonablement bons, però no encerto a veure res (de res) de mans... Res que no es resolgui en A0, primer fins una xapa de la Júlia i un altre fins la de la meva, que queda a dos pams de l'altre. A partir d'aquí segueixo per la Júlia, amb un forat a la fissura i anar tirant amunt.

A l'inici de les dificultats de Gerard.

Després s'hi ha posat el Ramon i ha anat trobant alternatives. Tantes, que decideixo fer-li un segon intent... en top-rope això sí, perquè el cos no em demana tantes alegries... Al primer lloc on m'he penjat la solució passa per sortir un xic per la dreta, aprofitant un bonyet de peus de la veïna de la dreta i tornar a la vertical amb peus raonables i mans molt minses. I després, pujant peus i aprofitant una pinça no massa bona a l'esquerra he arribat a un lloc on la roca fa una V molt dolenta, però buscant es troba una rebava que permet pujar peus a llocs raonablement bons. Després s'agafa canto millor i es pot sortir fins i tot sense acostar-se a la Júlia, excepte els darrers metres on coincideixen al díedre desplomat. En aquest segon intent la Gerard m'ha semblat prou interessant, però tot i així l'he trobat dura!

 A la segona va la vençuda... en top-rope!

Després d'aquesta tenia intenció de fer la Environament (6a+) que teòricament hauria de ser més assequible. Baixant, però, me l'he mirat i hi he vist un tram central molt dur... tant que he anat pujant amunt per deixar-la muntada en top-rope fins el darrer químic. I això -i només això- és el que li hem fet! El començament és tranquilet fins a l'alçada d'on han començat les dificultats de la Gerard: als volts del tercer o quart químic (no ho recordo, coses del top-rope!). Aquí he optat per anar un xic per l'esquerra de les xapes. Ha sortit després d'estudiar-ho, però he al·lucinat mandonguilles!  

A Environament. Teòricament més senzilla...

Baixant d'aquí en Ramon tenia enveja que jo hagués fet dos cops la Gerard i ell s'ha posat -aprofitant el top-rope- a la Júlia... I ha aconseguit baixar ben inflat, que és del que es tractava!

A la Júlia.

En resum, bon lloc per escalar. Ara bé, quan fa temps que el cos no està acostumat a aquest estil, costa força sortir-ne ben parat. Avui he engalomant ben poca cosa, però han caigut una bona colla de metres. Suposo que haurà servit per entrenar (el consol dels pringats), perquè tinc els ditets ben caldosos...