dissabte, 25 d’octubre del 2008

Canalda: Fills del Vent


Avui m'he estrenat a Canalda! Aquesta setmana m'ha arribat un e-mail incendiari d'en Jortx amb la proposta: Canalda, Fills del Vent. Dit i fet!

En arribar amb el cotxe a peu de paret hem vist que regalimava de valent. El bosc, també estava xop... però hem decidit anar a fer un petit reconeixement. Hem vist que els dos primers llargs segurament estarien secs. No així el tercer... Li proposo al company de posar-nos-hi igualment: si convé ja baixarem! Doncs cap al cotxe a carregar trastos: cintes llargues (no gaires, jeje), un joc de tascons i un d'aliens i el moscata dels inventillos, per si un cas.

Mentrestant, han marxat uns nuvolets que donaven fresqueta i ha quedat un dia esplèndid. Fins i tot ha mancat aigua -a la motxilla, que no pas a la via... però no avancem aconteixements!

En Jortx ha demanat els llargs senars i, per tant, ha estat el primer d'elevar-se. El primer llarg discorre per una roca magnífica, amb les assegurances justes. Al principi cal tibar una mica i a partir de mig llarg, es fa força bé.

Jo mateix, arribant a la R1

Quan toca començar el segon llarg apareixen les primeres incògnites: no es veu cap assegurança! La ressenya en marca una (a la quinta forca) i, per tant, caldrà confiar: supero una primera panxeta i uff, ja veig la primera xapa més a prop del que m'havia imaginat (bé, de fet, comptava amb haver de tirar metres i més metres). Després, un tram d'anar fent per anar a buscar les dues darreres xapes, en una panxeta un xic a la dreta. Allà cal saber buscar el camí -avui agafant algun canto moll- i sortim cap a la reunió.

Jo mateix, encarant la part final del segon llarg. La primera xapa no es veu des de baix.

En Jortx sortint de la darrera panxeta del segon llarg

El tercer llarg pintava moll des de baix. Efectivament, n'estava, però només ha calgut atravessar la regalera d'aigua una vegada, després de la tercera xapa. Si la roca dels dos primers llargs és inmillorable, aquí baixa de qualitat en estar un xic recoberta de merdetes (si em sent la dels líquens!) i, a la part final, és literalment un rostoll.

La tercera reunió és el preludi de la quarta tirada: una placa guapa i durilla! Sortint de la reunió he posat un tascó en una llastra dubtosa per protegir un xic el viatge fins a la primera assegurança. Entremig gairebé m'enduc un cantell, però no ha passat res. El pas més difícil de la tirada està a l'alçada de dues xapes separades horitzontalment un metre i mig. Allà hi ha un flanqueig delicat, delicat, fins arribar a una xapa nova. A partir d'aquí, "la nada". Pregunto a en Jortx per on va la via... sembla que hi hauria d'haver quelcom més però no: cal tirar fins a un clau que queda a uns 8 metres. Entremig crec que podré posar un tascó i em decideixo. Finalment, no l'he posat perquè quan arribes a l'inici del diedret que va en diagonal a la dreta la cosa es deixa fer. L'arribada al pitó ha servit per tranquilitzar-me: d'aquí a la reunió queda una passejada. Però en el camí he arrencat -aquesta vegada sí- un canto que semblava ben sòlid. Per sort no he tocat en Jortx, perquè ja estava a la dreta de la vertical de la R. I sortosament, jo estava ben agafat, de manera que no hi ha hagut més conseqüències que una nova pujada de pulsacions. Per sort la reunió és còmoda i compensa l'estrès passat: M'he tret motxilla, casc, gats, samarreta i he aprofitat per prendre el sol mentre pujava en Jortx.

Jo mateix, al tram dur de la quarta tirada sota l'atenta mirada d'un pajarrac

En Jortx, entrant al diedret que mena en diagonal a la R4
La tirada següent comença amb un flanqueig fàcil però aeri cap a la dreta, fins trobar una xapa. A partir d'aquí cal tirar amunt fins a una altra assegurança lluent, amb uns passets delicats. A continuació ens arrosseguem entre la paret i un boix per continuar per un rostoll fins a la reunió... i quina reunió! Quan hi arribo, veig en Jortx dutxant-se (i deixant anar renecs) sota una cascada d'aigua! Per més inri, quan arribo a la R, al company li cau el mòbil avall: el veiem rebotar... i aturar-se miracolosament en unes herbotes. Evidentment, l'he anat a recuperar mentre l'aigua seguia fent de les seves en els ànims del meu assegurador...

En Jortx al flanqueig del 5è llarg

Tiro amunt, encetant la sisena tirada. Aquesta comença flanquejant a l'esquerra per anar a buscar dues xapes. La sortida de la segona té el seu puntet... i al cap d'uns metres es llaça una savina. A partir d'aquí, s'arriba a una mega-repisa on he de mirar-me la ressenya perquè "no se ve na de na". La ressenya marca per l'esquerra... no hi veig res. Poso un tascó a prova de bomba entre dos còdols, passo una corda, i començo a enfilar-me pel desplomillo: ja veig una xapa a can pixa... i abans una altra, a l'esquerra, uff. Mosquetonejo la primera a l'esquerra amb una sola corda perquè ja es veu que la cosa fregarà de valent, mosquetonejo la xapa de la dreta amb l'altre... (si caus aquí, segur que pares a la repisa de sota, malgrat tot) i amb certa tensió aconsegueixo arribar al pitó final. Una sortida dureta, un xic d'herba-tracció i ja estic salvat! La tirada ha sortit neta, però ha estat intensa!

Jo mateix, iniciant la sisena tirada...

... i en Jortx, als darrers metres d'aquest llarg

El següent llarg té la dificultat concentrada en un pas, sens dubte el més dur de la via. Es surt de la reunió per terreny d'aventura fins arribar al peu d'un desplomet on unes bones gandes permeten arribar a la primera xapa. No és difícil, però no et pots permetre una caigudeta aquí. Arribar a la segona xapa no costa gaire: la tralla està per sortir-ne. Tibadeta, pillar el merlet amb l'esquerra (on en Jortx ha tingut l'amabilitat de posar on cordinillo per evitar-me un possible pèndol de segon) i pujar el peu dret. Després, contorsionisme per quedar-te a la repisa i la tirada ja està salvada: sols queda un tram vegetal de rigor. El passet ha costat, però també ha sortit!

Finalment, hem sortit cap al bosc de dalt per la dreta de la reunió, sense dificultats apreciables.

Per baixar, una vegada arribat al bosquet de dalt, cal seguir la paret horitzontalment sense guanyar ni perdre massa alçada. Anar seguint la corbatura de la paret fins a trobar un caminet marcat amb topos blaus i alguna fita fins arribar a una pista que ens porta a baix.

I no oblideu el casc, sobretot a la baixada!

Juro que no els he buscat, però em sabia greu ignorar-los!

El resum: hem gaudit de la via tot i els moments de tensió. Però escalar és això! Ja pensarem quina ha de ser la propera en aquesta paret... suggeriments?

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Sant Benet (Ora et Labora): GEDE a l'elefant i Aresta del Violí


Després de bastants dies, avui hem tornat a St. Benet amb en Jortx. Objectiu, la GEDE de l'elefant i alguna altra per completar la jornada que, finalment, ha estat l'Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet.

La GEDE comença amb un primer llarg arrampat i senzill (III) on jo he posat un alien a mitja tirada, més que res per practicar la imaginació en l'autoassegurament.

En Jortx, treient l'àlien de la primera tirada

La segona tirada (IV+), molt curteta, segueix una llastra i acaba en un tram de roca un xic menys compacte per entrar a la reunió. El tercer llarg és una guapada: ha sortit tot en lliure, encara que s'ha de treballar de valent: V+ segons el consens general però probablement 6a als darrers metres. Sols he fet servir cintes, tot i anar carregat d'eines vàries per si les mosques... però no han calgut.

Aquí estic jo, estudiant l'entrada a la tercera reunió

En Jortx, als darrers metres abans de la R3

A la quarta tirada ni ens hem plantejat fer-la en lliure. Tres passets d'A0 tocant ferro i torno al tacte de la roca, molt agradable aquí, per cert. El llarg l'hem fet acabar just als arbres del peu de la següent tirada.

El començament del cinquè llarg resulta ben estrany (és a dir, difícil). Un pitó protegeix molt bé l'entrada, però malgrat els diversos intents no trobo la manera d'entrar al díedre. Finalment, ho resolc amb un pas d'A0 fins trobar alguna presa que em permet posar-m'hi bé. Entre el primer i el segon pitó he posat un tasconet (sóc un enamorat dels tascons: en Jortx recordava haver llegit que algú havia posat un alien blau) però és absolutament prescindible. A partir d'aquí, el llarg es va fent bé. No he afegit cap més assegurança excepte les savines que es van trobant. A sota he penjat una foto fent aquest llarg la darrera vegada que vaig fer la via. Era l'any 1981, era el primer dia que estrenava peus de gat (enrera quedaven les botes rígides) i, com es veu, vaig fer servir els pedals amb alegria: segons marcaven els cànons de l'època.

Jo mateix a l'any 1981. Cinquena tirada: sense cintes exprés, amb arnès complet i estrenant peus de gat.
Evidentment, pedalant amb alegria!

El darrer llarg surt cap a la dreta, buscant el terreny més assequible. Es pot anar a xapar un parabolt de la Boy-Roca per evitar fer el llarg a pèl.

Cal dir que mentre feiem la via hem quedat envoltats per la boira que, poc després, s'ha esvaït. Abans, però, ens ha regalat algunes imatges com aquesta dels Gorros:

Els Gorros, apareixent fantasmagòricament entre la boira

Després d'aquí hem anat a fer un love-climbing a l'Aresta del Violí. Bona roca, sense dificultats especials i assegurament generós:

Jo mateix al primer llarg ...

... i aquí al segon.


En Jortx al darrer llarg, el més difícil de la via (V)

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Visitant l'Àliga


Avui teníem intenció d'anar més lluny, però finalment en Ramon sols ha pogut sortir al matí. Descartant també una sortida a Montserrat -caldria llevar-se d'hora per arribar a dinar- hem acabat visitant l'Àliga i el seu revolt.

Hem començat escalfant a la Pixapins (IV+) i la Stradivarius (V+), amb en Ramon engalomant tot posant les cintes. Després he muntat l'esperó a la dreta de la pixapins (no recordo el nom), un 6a força maco, amb una entrada un xic desplomada i uns passets finets més amunt. Li he suggerit al Ramon que la fes de primer... i l'ha fet: primer 6a engalomat (crec que ara toca cava).

Després de liquidar aquest tram de paret hem tirat cap a la dreta, on he vist una via anomenada Petit conill (6b). Me l'he mirat un xic... sembla que hi haurà una entrada de tibar... més amunt placa i suposo que directament cap dalt... Sembla factible... M'hi poso! A l'entrada s'ha de tibar un xic, amb 3 químics molt propers entre sí: un luxe! Després, la placa i... aaaargghhh, Raaaaaaaaamooooooon que això tira pel mig del sostre! Efectivament, burro de mi no he vist que la via va a buscar un megasostre. No porto pas prou cintes: el company me'n tira algunes. A més, des de la placa fins al primer químic del sostre hi ha un viatget que contrasta amb els 3 químics seguits de l'entrada i a sobre, d'entrada, no es veu pas massa canto (quina por). Després en surten 2 que permeten xapar el primer seguro del sostre i a partir d'aquí, sembla que la cosa va de llançaments amb els peus penjats a l'aire. Aconsegueixo xapar el següent en A0 i m'ho miro i remiro. Finalment, trobo la seqüència que em permet fer els passos: no cal penjar-se totalment de braços però sí que cal fer unes tibades dures fins caçar un bon canto a la dreta del darrer químic. A partir d'aquí, pujar peus a sobre del sostre i salvats! Recony amb el Petit conill! Amb la seqüència apresa, queda de projecte!

En Ramon s'hi ha posat per tastar l'entrada i després hem fet la Chimi churri (6a) just a la dreta d'aquesta i la Alasken Amber (6b) (la següent a la dreta). En Ramon no ha tingut dificultats a la primera i m'ha deixat sol a la Alasken Amber. Aquesta és molt més tranquila que el Petit conill (no és la única incongruència en les graduacions de la zona).

En Ramon a la Chimi-churri
I aquest sóc jo a la Alasken Amber. El Petit Conill va per l'esquerra d'aquí i atravessa
el sostre que es veu a dalt (fins i tot es veu un químic retallat al cel)

Per acabar, hem visitat el tros de paret on jo em vaig dedicar a arrencar cantells la darrera vegada i hem fet la New Man (6a), aquesta vegada sense contratemps, just a l'esquerra de l'Àliga que dóna nom a la zona. Deu n'hi do el que cal tibar-li. Es bastant més difícil que l'esperó de 6a i que la Alasken Amber... o serà que jo anava més petat que la roca de l'inici?

Jo a la New Man sortint de la zona dura del principi


I en Ramon a la mateixa via, un xic més amunt

Un total de 7 vietes la mar de guapes per agafar gana per dinar, acompanyats per un solet la mar d'agradable.