diumenge, 25 de novembre del 2007

El Rusc

Avui hem fet una visita familiar a la zona del Rusc, just després de les Agulles, als Rasos de Peguera. Tot i que d'entrada el vent que feia al refugi ens ha fet dubtar, la decisió ha resultat d'allò més encertada: hem gaudit d'un sol esplèndid tot i que de tant en tant algun cop de vent ens ha refrescat més del que hauríem volgut.

El dia ens ha regalat, entre altres, aquestes magnífiques vistes

L'aproximació ha tingut matisos hivernals: a la pista fins i tot es veien traces d'algun fanàtic dels esquís que ha anat a desvirgar la primera neu de la temporada! Els crampons no han estat necessaris :) tot i que en alguna obaga la pista estava ben nevada.

Aproximació hivernal a una zona esportiva!

Uns 100 metres abans d'arribar al Rusc, ens han cridat l'atencio unes dues o tres vies noves, amb aparença de no ser gaire complicades, que quedaven a l'esquerra. A veure si esbrinem de què es tracta de cara a una altra sortida amb les nenes (i els nens, perdò).

Arribats al Rusc hem muntat les dues vies de més a l'esquerra. Segons algunes informacions, vies de III. Si bé això aplica a la via de més a l'esquerra, totalment recomanable per iniciació, no és pas així per la seva companya de la dreta, que té una entrada força complicada. Queda una via poc atractiva per als que tenen el grau justet, i poc atractiva per als que van sobrats, perquè llevat de l'entrada, la resta és un passeig.

La Judith passejant-se per la via de l'esquerra

I aquí la Mònica seguint els seus passos

La Clàudia a la via veïna

El dia ha estat força profitós per la canalla, que han fet unes quantes vies, fins i tot una de més dificileta IV+ i fins i tot han après a assegurar al company/a en top rope:

La Judith assegurant la Clàudia

Per tibar una mica, jo m'he acabat ficant a les 3 vies de més a la dreta. D'esquerra a dreta són:
a) Un V+ vertical amb canto que recorda molt l'escalada de la Roca dels Arcs.
b) Una via amb una entrada desplomadeta que fa que el conjunt resulti de 6a tot i que la resta es va fent raonablement bé, fins i tot més bé que l'anterior.
c) la de més a la dreta, que té una entrada bloquera per arribar a unes gandes impressionants. L'entrada segurament fa que el conjunt sigui 6a+.

El Toni, que tot i el panaroma infantil que envoltava la sortida s'ha decidit a acompanyar-nos, també ha fet algunes d'aquestes vies malgrat que una branca de pi que se la hi posat a l'ull li ha amargat la sortida fent que ho veiés tot borrós.

dissabte, 17 de novembre del 2007

Seguim cargolant

Aquest matí ens hem tornat a escapar cap a Calders, a la part esquerra del Cargolaire, aprofitant que la Rosa no hi havia estat mai i que jo tenia ullat un projecte per anar pujant el llistó de mica en mica.

Tot i que feia força fresqueta (passant per l'obaga de Navarcles, el cotxe marcava -3.5º) a peu de paret s'hi estava de conya. Segurament això explica la relativa aglomeració que hi havia quan tornàvem: 4 cotxes al mini-aparcament.

Ens hem dirigit cap a la placa grisa del meandre i hem començat a la Societat del malestar (V+), una via fineta d'anar fent que ens ha servit a tots dos per començar a escalfar els ditets.

A la Societat del malestar

A continuació hem fet la seva veïna de l'esquerra, la Solàrium (6a). La tònica de la via és similar a l'anterior tot i que cal buscar-se la vida un xic més. Cal dir que buscant es van trobant cosetes encara que les marques de magnesi no ho indiquin correctament.

La Rosa gaudint del sol a Solàrium

Després d'això tocava anar a provar el projecte del dia: La bruixa de Blair (6b+). A la visita guiada que em va fer en Jortx, vàrem fer la Tremenda (6b) que queda just a la seva esquerra i aquell dia ja em va quedar gravada la bruixa.

Cal dir que gairebé m'ha sortit a vista: entrada anant a buscar un bec per la dreta, primer parabolt. D'aquí a una lateral per l'esquerra de la que es tiba fins arribar a la lleixa de sota el segon parabolt (just on està feta la foto següent) que es xapa còmodament. D'aquí es va a buscar un bolo a l'esquerra, alguna cosa per la dreta i un foradet cantellut mig trencar per l'esquerra just a un pam de la tercera xapa. En comptes de xapar ara, m'he entossudit a buscar quelcom per la dreta que em permetés estar més còmode. Després d'una bona estona buscant infructuosament he acabat xapant in extremis des del mateix lloc amb els braços com en Popeye. Aquí ja anava ben cec i he començat a pujar peus tot recte sense veure que a l'esquerra hi havia un bolo meravellós pel peu. Per molt poc, però la pujada de peus ha acabat amb una penjada. A partir d'aquí va bé anar a buscar una bona presa en una vira a l'esquerra i la resta és bufar i fer ampolles.

Jo mateix a La bruixa de Blair

Baixant he fet el que no havia fet mai encara: deixar les cintes i tornar a fer-li un intent. He reposat una mica i a la segona ha sortit perfecte. Com canvia saber on has d'anar! Per mi el pas més dur és anar des del lateral esquerra fins a la lleixa de dalt. Aquí cal tibar de valent amb els peus ben posadets ...

La Rosa s'ha decidit a intentar, si més no, arribar al canto lateral esquerre. Li ha fet un munt d'intents perquè diu que no se li cansen pas els braços -que Déu els hi conservi així :) . Malauradament no ha tingut èxit perquè no veia clar que pugués mantenir el bloqueig per caçar la lateral. També ha quedat clar que l'envergadura de l'escalador/a és un paràmetre important en aquesta via.

Per acabar, he fet La tremenda (6b). Serà que anava confiat, però m'ha costat força pujar els peus a sobre el desplom. Malgrat això, ha estat un excel·lent final de festa. I després, corrents a buscar les nenes i és que de les 10 quan entren fins a les 13:30 quan han de ser recollides queda el temps molt just ...

diumenge, 11 de novembre del 2007

Camí de ronda


Avui hem fet una sortida de muntanya amb nens, seguint el camí de ronda des de Vilanova a Sitges. Hem reunit més d'una seixantena de persones (!!) grans i petits amb les respectives famílies o sense: de tot una mica.

Accés: Hem comprovat que l'eix diagonal no és l'alternativa llevat dels casos on l'autopista està absolutament colapsada. Això sí: permet estalviar el peatge! Com que a Vilanova hi havia una fira i era d'esperar que hi hagués dificultats per aparcar prop de l'estació, hem optat per deixar els cotxes a la platja del far. Sota mateix del far, al costat de la platja hi ha una àmplia esplanada notablement buida -en probable contrast amb el que passa a l'estiu. D'aquí hem encetat el camí que segueix la línia de la costa, a vegades directament pel costat de la via, a vegades seguint el perfil de la costa i amb alguna petita pujada o baixada.

Malgrat que la descripció que portàvem ens indicava un temps de 3 hores, el trajecte se'ns ha fet curt, si bé és cert que hem estafat uns 2o minuts del tram estació de Vilanova-platja del far totalment urbà (i amb un atractiu, diguem que baix). Hem parat a dinar a una caleta de còdols rodons just abans de la civilització (o no) a Sitges. A l'extrem sud d'aquesta cala n'hi ha una de més xica on s'arriba desgrimpant on hi ha dues covetes curioses: una amb una sola entrada a ran de platja i una altra que té una entrada pràcticament al nivell del mar i comunica amb la roca a través d'un pou vertical d'uns 3 metres de fondària. Ideal per a psico-bloc en cas d'anar apurat!

La coveta-avenc

Abans de dinar, però, alguns s'han remullat una mica. Els més recatats, només els peus, i els més atrevits... aquí ho veieu!

Un peixet remullant-se!

Per la tornada hi ha hagut diverses opcions: tornar pel mateix camí gaudint del sol de la tarda o bé anar a buscar l'estació de Sitges, patejant-se el passeig marítim de Sitges. Els de la meva família hem triat el camí menys civilitzat (la cabra tira ...) i no hem estat els únics.

De tornada hem gaudit, entre altres d'aquestes vistes:

Seguint la línia de costa

Uns arbres que passaven per allà ...

No cal dir que hem arribat abans que els que han anat amb tren -gratuit, per cert! (Coses de l'AVE, diuen). I la sortida ha acabat com solen acabar aquestes coses: fent un tanto al bar i piant al blog.

dissabte, 10 de novembre del 2007

La Taca Blanca

Avui, el Toni i jo hem anat a visitar una zona que fins ara no coneixíem: la Taca Blanca. Feia un temps que jo havia vist aquesta ressenya i ens ha semblat prou interessant com per fer-li una visiteta.

Hem començat per les vies de la zona més senzilla, que al Toni li convé fer metres. I metres, el que es diu metres, en fan bastants.

Panoràmica del sector fàcil de la taca blanca. A l'esquerra (en vermell) un projecte.

Hem començat per l'escarabat bum bum (IV+) (nº 3 a la panoràmica) per no coincidir a la reunió amb un escalador que ha fet la nº 1 en solitari. L'escarabat bum bum és una via amb 17 assegurances en 30 metres, molt recomanable com a iniciació.

A continuació hem fet el drac màgic (V-) (nº 2). Aquesta via, d'una llargada similar, té les assegurances un xic més espaiades, el que fins i tot és d'agrair. La zona més atractiva segurament és una petita panxeta que es troba als 2/3 de la via.

En Toni atacant la panxeta del drac màgic

Per acabar amb aquest festival de metres, hem fet la via més difícil del sector, tatanet (V) (18, sí, divuit, parabolts). Aquesta comença al punt més baix de la placa i comença un xic en diagonal a la dreta en paral·lel amb la canal herbosa. Té un tram central força vertical però amb molt bona presa tota l'estona.

Jo mateix a tatanet

Després d'aquí hem anat a visitar unes vies que queden a la dreta del sector:

Les vies de les nenes (24), 25 i 26

Hem començat per la via de les nenes (15m 6a). Està equipada amb 6 parabolts i la reunió té mosquetó. La via comença amb una entrada prou tècnica seguint el diedre on s'han de fer alguns passos llargs i anar a buscar les preses clau: no s'hi val a badar. Després vé un slap on cal posar-s'hi bé i ja sols queden uns passos sense complicacions per arribar a la R. Tot i que ha sortit a vista, considero que es mereixeria un plus. El Toni també s'hi ha atrevit anant des de baix i sols s'ha penjat en un lloc. D'aquí dos dies tornarà a estar al 100%.

A continuació he fet la via 24 (6a). La via fa uns 18 metres, deu tenir uns 7 parabolts i una reunió amb mosquetó per despenjar-se comuna amb la via 25. Comença per una zona mig trencada i segueix per una fissura. Aquí hi ha el pas clau que consisteix en anar a buscar un bloc gris característic. D'aquí cap amunt sense més dificultats que una arribada a la reunió un xic delicada.

Baixat he desmuntat la via perquè el Toni ja havia apretat prou i he aprofitat per provar en top-rope la via 25 (6b). Té una entrada seguint una fissura i una bavaresa magnífica amb lleugera tendència a l'esquerra. Després d'una repiseta vé el crux de la via on cal tibar de valent d'un bidit bastant ronyós per la dreta. Aquí m'he penjat per estudiar la situació. Uns quants passos apretant fort i la resta surt sense problemes.

La conclusió és que aquí no regalen el grau -de fet, ja ens ho ha comentat el noi d'Olesa que anava en solitari. L'altra conclusió és que és una zona molt interessant (especialment el sector d'iniciació) i poc visitada, almenys avui. Deu ser que l'aproximació espanta, perquè a la zona dels graus (de baix) sí que hi havia penya.

dissabte, 3 de novembre del 2007

Desdentegada


Avui hem tornat a sortir amb el Toni que ha estat allunyat de l'escalada durant 6 mesos. No havíem decidit encara si anar a fer alguna via de varis llargs o totxo. Però quan m'ha passat a buscar ho hem tingut clar: la corda de 9 mm del Toni estava mig tallada després de la caiguda del Pedra. Així, anirem a fer esportiva. Doncs deixo els trastos de fer via llarga: la corda prima, els gats còmodes ... Som-hi! Cap a la Desdentegada!

Arribem a l'aparcament -fins i tot hem trobat lloc, que ja és dir- comencem a preparar els trastos i de la meva motxilla surten dos gats: un de vermell i un de groc -tots dos del peu esquerre!!! Ha calgut anar-los a buscar a casa #@&&brfff... Sort que ens ho hem agafat bé!

Una hora més tard estàvem a punt com si res no hagués passat. Per tal de tantejar com li responia el body al company després de tot el que ha passat, hem començat per les vies de la guarderia, de dreta a esquerrra IV+,V- i V.

El Toni progressant a la guarderia

Es tracta de 3 vies d'anar fent, pensades per iniciació, on cal tenir confiança en els peus. De fet, per algú que no ha escalat mai segurament són força complicades. Han servit per aconseguir que el Toni agafés confiança de nou.

Després d'això ens hem posat a la via 25 de les ressenyes de kpujo. Es tracta d'un 6b (si no és que l'han rebaixat a IV+, que també podria ser) amb uns 13 químics. La via és força vertical i mantinguda. Fa una mica de desplom just al final del que jo he sortit anant un xic per la dreta. Aquesta via ja l'havia feta fa bastant temps tot i que aleshores em va caldre un repòs a la darrera assegurança. Avui l'he encadenat tota, però he hagut d'apretar fort: són 25 metres ben intensos malgrat que hi ha alguns llocs on es pot reposar mínimament bé. Tot i que el Toni ja la té ben controlada, després de la pausa forçada d'aquests mesos li venia gran fer-la. Així i tot, n'ha fet la meitat en top rope: suficient per deixar els dits a caldo.

Per acabar la jornada m'he enfilat a la via 26, una via de 6b força vertical d'uns 32 metres assegurada amb 16 químics. Això vol dir que cal anar ben carregat de cintes! Ha estat el meu primer contacte amb aquesta via i m'ha semblat excepcional. Després d'una entrada amb bústies relativament bones però allunyades entre sí, vé una llarga secció amb presa petita on cal posar-s'hi bé tant de mans com de peus per anar progressant per terreny gairebé vertical. A la part final hi ha un xic més de canto, però sense exagerar. El cansament s'ha fet notar a unes 5 assegurances del final i he hagut de fer un repòs. De tota manera, una via així deixa una gran satisfacció. Al costat d'aquesta n'hi ha una altra de característiques similars tot i que amb una zona un xic més difícil. A la dreta de tot hi trobem un 6c. Queden apuntades per al futur.
 

dijous, 1 de novembre del 2007

Primera visita al Roc de l'Alou

Aquest matí, hem fet una visita al Roc de l'Alou, una zona escola de Berga. Com que no hi havíem estat mai, anàvem un xic perduts. De tota manera, uns escaladors locals ens han orientat sobre el grau de les vies on ens hem anat ficant.

Venint de l'aparcament, ens trobem directament amb una magnífica placa de calcari amb bastantes vies de V i V+ molt ben assegurades, majoritàriament amb químics. La foto següent ens mostra aquesta cara del roc. Cal fer esment que aquesta foto és un muntatge fet a partir de 6 fotos individuals, gràcies al programa autostitch (freeware) que recomano a tothom que vulgui fer panoràmiques de zones.

Panoràmica de la cara fàcil feta amb l'autostitch

He començat per la via que sembla la més senzilla (A) que deu ser un V-, molt bo com a via d'iniciació. La Mònica i la Clàudia l'han feta fins dalt, tot i que a la Clàudia li ha costat un xic. Al final, l'esforç ha valgut la pena.

La Mònica progressant a la part inicial de la via

La Clàudia al pas clau

A continuació he fet les dues vies de més a l'esquerra de la placa (B i C). Són dues vies de V+ amb algun pas delicat, amb poca presa de mà.

Jo mateix a la part inicial de la via B

I aquí a la part de dalt

Després hem anat a la paret que queda a la dreta de l'anterior. Aquí les vies són més llargues i difícils. A la panoràmica següent es veu aquesta cara amb les dues vies que he fet (6a?). Ambdues estan assegurades amb 6 químics. Després de la reunió es veuen dues línies que continuen amunt. Ignoro la graduació però deuen rondar el 6c i es veuen prou interessants. A l'esquerra de la panoràmica es veu un escalador fent una via de V+. Més a la dreta de la paret fa una espècie de canal i més a la dreta es veu una excel·lent placa vertical amb vies força difícils.

Panoràmica de la part esquerra de la cara sud-est.

La primera via que he fet en aquesta cara és la que va propera a l'esperó de la dreta. Es va fent bé fins a la zona en fa una lleugera panxeta on les preses escassejen i cal anar sobre uns plans entre la línia de les assegurances i l'esperó.

Aquí estic començant la part difícil de la via D

Finalment, m'he posat a la línia de l'esquerra d'aquesta. La part més complicada és la panxa que fa abans d'arribar a la reunió. Aquí hi ha un bon monodit i aviat s'agafen bones preses fins arribar amb un flanqueig fi a la R que queda a la dreta. Aquesta és un xic més difícil que l'anterior.