dilluns, 12 de setembre de 2016

Els Graus


Aquesta tarda ens n'hem anat als Graus, a buscar l'ombra del totxo de l'Òscar. Hem començat fent la Cala Luna (V) on en Ramon ha estrenat uns gats de fer via llarga, còmodes fins i tot per fer footing -sembla.

Després hem atacat l'Alguer (V+) on s'ha de saber veure la millor forma de sortir del pas sense patir-hi més del compte, cosa que hem aconseguit.

A la segona del dia.

A continuació la vista se'ns n'ha anat a Poema Menor (6a+) i m'hi ha posat sense pensar-m'ho massa. Més amunt ja m'ho he hagut de pensar més perquè hi ha un pas cabró que no he aconseguit veure d'entrada, després d'agafar la llastra amb dreta i aconseguir xapar ben forçat (i forçant massa). I això que fa algun temps l'havia fet i no recordo pas que em costés especialment! Avui, però m'he hagut de penjar i m'ha costat un munt veure la sortida que he acabat resolent per l'esquerra fins pillar un bolo bo amb la dreta. Deu ser la manera, però es fa estrany i il·lògic...

A Poema Menor.

Aprofitant que tenen la mateixa reunió hem fet Pásame el Cachirulo (6b), però en top-rope, a la vista de l'èxit anterior! I tot i això m'he hagut de penjar més d'una vegada! Està clar que Montserrat no es pot deixar de visitar amb assiduïtat si es vol anar mínimament bé. D'altra banda totes dues són vies bloqueres que havien vist graduacions força més altes en altres èpoques el que em fa pensar que potser no estamos tan mal... El Cachirulo té uns primers metres plaqueros que Déu n'hi do. Després, bon canto als primers metres de desplom i després ja s'ha d'apretar fort: alguna bustieta, alguna regleta, pujar peus i pillar una pedreta negra a partir de la qual ja es tranquil·litza...

Als primers metres de Pásame el Cachirulo.

I per acabar el dia, un Almogàver Tossut (V+). Aquest sí, sense entrebancs! I amb aquestes vietes fetes ens n'hem anat abans no es fes fosc.

dijous, 25 d’agost de 2016

Camarassa


Avui ens n'hem anat a Camarassa amb en Pep i en Mario. Jo no hi he estat mai i hi toca l'ombra fins les 14:00 aproximadament, cosa que ho fa atractiu per un dia com avui.

Anant de Camarassa a Terradets, cal anar per la carretera fins abans de travessar el riu. Aleshores hem seguit per la carretera de la dreta, en principi tallada al trànsit, però on sembla que hi ha tolerància -com a mínim hi havia força cotxes sense que hagi passat res.

Hem anat cap a un dels sectors que queden amunt, a buscar algunes vies que encara els queden per tatxar als companys. Total, que hem començat per la Texas (6b). Ha començat el Pep i n'ha anat traient els passos. Veient com ho ha fet ell l'he encadenat, però he hagut d'apretar. Segurament el fet de ser la primera i força dura hi té a veure :). Té uns passets a l'entrada, a un muret que desploma una mica i un altre cap al final. Entremig, algunes zones on es pot reposar raonablement bé -sort n'hi ha hagut!

 En Pep a Texas...

  ...i un xic més amunt.

  En Mario a la mateixa via.

Després ens hem posat a Gras Hupfer (6b) que queda a la seva esquerra. Comença enfilant-se a un bloc i entrant a una zona plaquera on hi ha uns passets. Especialment delicat és anar a buscar un canto salvador a la dreta de les dificultats. Després algun moviment raro per posar-se a sobre d'un bloc i s'ataca un terreny vertical, però amb bona ganda. A partir d'aquí desploma de valent i s'ha de tibar fort, tot i que amb bon canto. Novament, veient la solució d'en Pep l'he encadenat, però ha calgut força de voluntat als darrers metres!


  Zona plaquera Gras Hüpfer.

 En Mario a punt de pillar el canto salvador a la mateixa zona.

 Jo mateix al desplom final. Desploma que no és broma!.

Després ens hem posat a un díedre estètic que no surt a la guia, que queda a l'esquerra de les anteriors. Sembla que és un 6b+ i en Pep ha hagut de lluitar-lo molt i molt. A la vista del que li ha costat decideixo fer-la en top-rope per si un cas... La veritat és que és durilla de veritat. Jo he fet trams en díedre i trams en oposició (off-width) i alguna tibada de regleta quan s'ha pogut. Està clar que no tenim tècnica de fissures... En top ha sortit, però apretant fort en un passet quan sembla que la cosa vol començar a arrampar-se.


  En Pep al díedre estètic...

  ... i jo mateix a la mateixa via...

  ... un xic més amunt...

... i més amunt encara!

Per acabar m'he posat a un diedret més senzill (6a) que tampoc no surt a la guia i que està entre el díedre anterior i la Gras Hupfer. Aquest és agradable de fer: començament vertical amb cantos variats i algun tram una mica més plaquero cap a dalt. Bona via per acabar l'activitat!

 Al diedret més senzill. Serviria per escalfar més suau...

Tornant encara hem tingut ocasió de gaudir d'un bon menú, cosa que ha completat el dia!


dimarts, 19 de juliol de 2016

Revolt de Tarda


Aquesta tarda ens n'hem anat al Revolt de l'Àliga amb en Ramon, a buscar una mica de fresca. A més, tots dos hi tenim feina pendent... feina que no s'acaba mai, de fet!

Hem començat per la Tsnumis (V), que es deixa fer prou bé. Només cal saber aprofitar bé la tècnica de díedre per no haver de tibar més del que marca el grau.

 A Tsnumis.

A continuació, aprofitant que la reunió està a tocar, ens hem posat a El Filet del Tanga (6a). Aquesta ja l'havia fet fa molt de temps i no em va sortir fins al segon intent. Avui, com que estava marcada (perquè, de fet, tornava a anar a-vista), sí que ha sortit, però apretant molt!

 Al Filet del Tanga.

A continuació ens n'hem anat a la que s'hauria d'anomenar Os del Ramon, però que es van batejar com a Gos Malparit (6a). Li he muntat, complicant-me la vida, però bé. Malauradament, també se li ha atravessat un pas on fa cosa deixar-se per xapar... Torna a quedar pendent, doncs!

 En Ramon a la  Gos Malparit que se li atravessa...

D'aquí hem passat a la Badavadocs (6b) on jo li havia fet un intent fa alguns mesos. Avui ha sortit a la primera. Dóna confiança saber que algun dels cantos que es veuen bons, realment són bons -la confiança que va faltar l'altra vegada. Tot i així he hagut de recuperar-me una bona estona quan he sortit del desplom i tocava encarar la part vertical. El Ramon li ha fet un intent en top i s'ha fos vilment. 

 El meu projecte del dia, Badavadocs, al sac!

Finalment, ens hem posat a un V del que no recordo el nom i que m'ha fet mandra buscar. En principi havia de servir per refredar-nos. En Ramon s'hi ha posat primer i ha hagut de suar de valent, anant aquí i allà per buscar el terreny més amable. És una via fina, fina, que tampoc no regalen!

La darrera suposadament havia de ser un relax...

Hem estat els primers d'arribar a la tarda i els darrers de marxar. Bon senyal!

dimarts, 12 de juliol de 2016

Gruyere


El Gruyere no és un formatge que m'agradi massa... En canvi, el sector on hem anat amb en Ramon i en Santi aka Lolo, és ben interessant! Interessant vol dir això, que té interès, no pas que jo hi tingui gaire feina abastable. Però anem a pams!

El sectoret té una aproximació gens menyspreable però, a diferència d'altres llocs, això no garanteix la solitud... A canvi, al cap d'una estona hem estat fresquets i fins i tot massa: de fet, hi havia torns per posar-se coses de màniga llarga! Ja ho diuen que és una zona fresca, ja. A més avui hi ha ajudat l'entrada d'aire fresc que sembla que anunciaven...

Total, que hem arribat al sector amb poques possibilitats de fer alguna cosa pels nostres propis mitjans. Hem començat per l'únic quinto que hi ha, la Pa i Trago (V+).

A Pa i Trago, la única que he encadenat avui...

Després, en Santi ens ha muntat la Parèntesi (6c), sense res més per escalfar. Total, que decideixo posar-m'hi en top-rope i axí ha sortit a la primera! Algun pas plaquero, dels de ai-ai-ai al mig, després d'una zona amb forats que acaba en una placa un xic tombada però sense res. Després cal anar un xic a la dreta i mantenir-s'hi fins que no hi ha més remei: obrir-se en díedre i anar a buscar els forats que apareixen cap a l'esquerra. Són bons, però no pas per tirar coets i desploma de pebrots. Total, que anant de forat en forat aguantant encara que no fossin maravellosos m'he plantat a la reunió. Ara, encadenar-la de baix seria una altra història...

A Parèntesi, que ha sortit a la primera gràcies a la info
cantada pel Santi -però en top-rope.

Després ens ha montat la Ganyon (6b+) i hem fet el mateix sistema: top-rope. Aquí m'he liat a la sortida de les dificultats i, en comptes d'anar per la dreta he volgut anar tot recte... i m'he hagut de penjar! A l'entrada, però, et jugues una bona galeta: xapar la segona té un polvo que deu n'hi do. Quan es xapa es pilla canto bo i cal anar de pressa a pujar peus... i, més amunt, mantenir-se a la dreta! Excepte l'entrada, que fa pànic, hi veig possibilitats.

 A Ganyon. Avui aprofito per sortir a les fotos :)

A continuació el Santi s'ha posat a Raons de Pes i ha caigut quan ja sortia de les dificultats. Es veu una via guapa, guapa. No ens hi hem posat perquè la veig fora de les meves possibilitats. De fet, a aquestes alçades ja no m'atreveixo a fer res més de primer, perquè vaig ben embotifarrat. Així que, per acabar el dia, encara li fem un top a la segona més senzilla, que ara ha quedat lliure, Punt Vermell (6a). Dir que està sobada com un marbre seria quedar-se curt...

En Santi, lluitant la Raons de Pes.

I després d'aquestes vies i de veure com altres cordades anaven fent les seves -tot i ser un dia a la tarda el lloc estava concorregut... no vull ni imaginar-me el que passa un cap de setmana- hem decidit que la feina ja estava feta i hem enfilat el camí de tornada. El sector es pot merèixer alguna visita més, però caldrà portar un Lolo que ens les prepari...

dimecres, 6 de juliol de 2016

Grau dels Matxos


Aquesta tarda amb l'Ernest ens n'hem anat al Grau dels Matxos. A diferència de les altres vegades, hem anat per l'eix fins a Vic i hem arribat a la zona per baix. La pista és polsosa, però la resta és més còmode i un xic més ràpid... Queda apuntat!

Escric això bastants dies més tard, per tant la memòria ballarà força. Crec que hem començat fent la Dune (6a). La veritat és que la roca m'ha fet venir memòries de la saga...

A Dune, l'imperi de la sorra.

Després ens hem ficat a I Love NY (6b). Recordo que el pas dur és per entrar a la reunió, que queda molt a la dreta. Aquí cal enfilar-se més o menys recte fins agafar el canto invertit al sostre i anar-se movent cap a la dreta amb carinyo. La resta, ben guapa!

 A I Love NY. Tot normal, menys l'entrada a la R...

L'Ernest ha fet un intent a un 6c+ i jo m'he posat a la Zaga (6b). Entrada interessant i roma, una secció intermitja d'anar fent i uns passos amb més tensió quan el mur torna a redreçar-se. Ha sortit, però he estat una bona estona mirant-m'ho al mur final!

 L'Ernest provant una vieta. En el meu torn he fet la Zaga.

Després hem anat a El Senglar Estimbat (6b). Com a moltes vies, els graus ballen una mica... La via és ben curiosa. El principi és vertical i plaquero, amb algun pas on s'ha de tibar i allargar-se. Després s'aprofita la fissura i un xic més amunt s'aprofita més encara per superar el sostre que ens barra el pas. Quan s'ha superat el pas la via canvia i hi ha un tram senzill fins un darrer pas bloquero i dur on una caiguda significa trencar-se alguna cosa: l'assegurador no et veu, portes una vintena de metres i el pas difícil és per xapar la reunió. En fi, que jo hagués acabat la via uns 8 metres abans i hagués quedat rodona, no pas com ara. Ha sortit, però tirant-me a la cadena!

 Al tram bo del Senglar Estimbat. Més amunt, s'estimben escaladors...

Després ens hem posat a la MAT 2000 (6c). Després de veure l'Ernest m'hi poso des de sota també. Començament per l'esquerra de les xapes i cal flanquejar cap a la dreta des de ben amunt, com a mínim així ens ha anat molt bé. Després un tram tranquil i un alejillo important. Arribar-hi té el seu què, i cal posar-se bé per agafar un invertit ronyoset... Després s'han d'anar pujant peus, però quedes pilladet de mans: la fissura s'aprofita fins a un punt, però després... Total que aquí m'he penjat. Després de mirar-ho sí que ha sortit, però ho he trobat durillo, durillo!

A MAT 2000.

Després ens n'hem anat més a l'esquerra. L'Ernest em recomanava la Rodarocs (6b) després que ell fes la Regalim (6b+/c) però quan ha sigut el moment encara estava ocupada. Total, que li he fet un top-rope a la Regalim... i sort que ha estat en top-rope! Al desplom m'he fos i he pillat bastant: he baixat uns quants metres i he quedat separat de la paret, de forma que he hagut de tornar-hi refotudament fos! He acabat fent els passos, però petadíssim...

D'aquí ja ens n'hem anat, que hem col·leccionat unes quantes vies. Com sempre, algunes hauran d'esperar una nova visita...

dissabte, 25 de juny de 2016

Vilmanbar i Sac de Paciència a la Pastereta


Avui amb en Ramon ens n'hem anat a cercar l'ombra matinal de la cara oest de la Pastereta. L'objectiu, fer la Vilmanbar i, si hi ha temps i ganes, la Sac de Paciència.

Després de fer una bona suadeta amb l'aproximació, comencem el festival amb el primer llarg de la Vilmanbar (6a). Uns primers passos tranquils i ben aviat estem ballant una dansa d'equilibris per anar cercant el millor camí per no complicar-se massa. De tota manera, tots dos hem trobat que aquí s'ha d'anar amb compte. Potser és que agafa en fred... La reunió és en un lloc poc agraciat, amb equipament poc agraciat (xapes i anelles casolanes), però l'hem fet on tocava.

Jo mateix iniciant l'activitat al L1 de la Vilmanbar.

El segon llarg (V+) comença enfilant-se una mica per la fissura, en terreny no massa bo, i aviat es passa a la placa de la dreta. Aquí la roca ja és excepcional i ens acompanyarà així la resta de llarg. Els passos més difícils són al principi. Després la dificultat va baixant progressivament.

El Ramon s'atreveix amb el tercer llarg, que comença vertical i interessant (V+). Després, la dificultat va minvant progressivament, a mida que la paret també va perdent verticalitat. La reunió és comuna amb la Funció Clorofílica, en una anella que després farem servir per rapelar.

Arribant a la R3. Bones vistes!

Per fer la quarta tirada ens movem uns metres a l'esquerra, a cercar la fissura de la part esquerra de la mena de gran llastra que dibuixa la paret. Trobem un parabolt a un metre de terra per tenir quelcom entre els membres de la cordada si  la roca, dubtosa, jugués una mala passada. Cal enfilar-se una colla de metres per un terreny un cal anar amb compte per xapar el següent parabolt. Després la roca es torna més vertical i de millor qualitat i ens reserva alguns moviments ben agradables, en tendència a l'esquerra.

Al darrer llarg de Vilmanbar, ja sobre bona roca.

Des d'aquí m'he despenjat en plan esportiu i he animat en Ramon a fer-lo de primer. Sense ser una meravella de tirada, té els dos terços finals ben agradables!

 En Ramon fent també el mateix llarg.

Des de la feixa final hem anat a la nostra R3, hem rapelat fins la nostra R2 i d'aquí fins al terra. Tenim temps i ganes i ara és el torn de la Sac de Paciència i em deixo el joc d'aliens, tricams i un friend a mà perquè al primer llarg (6a) es veu alguna excursió llarga...

El començament de la via és ben agraït: bústies bones i moviments estètics permeten anar guanyant metres fins que s'acaben les xapes. D'aquí es surt també amb bons forats per la dreta. Uns metres més amunt he posat un alien vermell, però potser hagués posat millor encara un friend més gran (potser fins i tot el camalot groc) que el que duia en un forat millor. Aviat baixa la dificultat i es fan uns metres a pèl fins la següent xapa. Aviat hi ha uns moviments estranys per resseguir la fissura per l'esquerra. A la dreta de la vegetació hi ha un clau que costa de xapar per allunyat. Més amunt n'hi ha un altre i també cal arribar-hi amb una certa tensió... Més amunt d'una savina, la R1. Curiosament amb 3 parabolts en vertical...

Al primer llarg de Sac de Paciència.

El segon llarg (6a) comença amb una excursió llarga sobre terreny no massa exigent, en direcció a una planxa amb una fissura cega. Des de la reunió ja s'intueix una bústia on he posat un bon friend que protegeix uns passos delicats, ja verticals i sobre roca no excel·lent. Just a la fissura horitzontal que ratlla la paret hi ha un clau que he xapat amb un mosquetó primet i extenent una cinta. De seguida s'arriba a un parabolt i comença el desplomet. Al principi hi ha xapes però torna a haver-hi una bona excursioneta, amb algun moviment delicat per xapar. Després el terreny perd verticalitat al mateix temps que les preses perden tamany i és qüestió d'anar navegant, fent servir els peus. La resta de llarg és guapíssim. La R2 queda a l'esquerra en un llavi horitzontal.

Des d'aquí hem rapelat a peu de via i hem donat la jornada per acabada. Dues vies molt bones per una matinal! Ens ha tocat el sol a mitja primera tirada de la Sac... però l'airet que passava ho feia suportable -a la paret: quan hem baixat a terra no en passava! Les dues vies són molt bones i de dificultat similar, però a la segona cal anar bé de coco.

dijous, 16 de juny de 2016

Els Graus de tarda


Avui hem ant als Graus amb en Pep. També hem quedat amb el Xevi que s'afegirà quan pugui. Hem dirigit les nostres passes cap a l'agulla dels marges i, com que feia un ventet ben agradable, hem decidit començar per la part soleia. Aquí hem fet en un plis plas la Un Vent Buit (V+) i la Duéndelos (V+). Ha començat en Pep per la primera i després l'he fet jo i baixant he empalmat directament amb la segona perquè si no es fan massa curtes! Són ben guapes, llàstima que no facin el doble de metres, però la roca de l'agulla a la part de dalt no dóna per més alegries!

En Pep a Duéndelos.

Després ens n'hem anat a la banda est, on el dia passat uns nois estaven fent la Bronko (V+). L'hem fet tots dos i jo he aprofitat per provar uns gats de La Sportiva: sempre he portat Five Ten i ara toca pensar en comprar-ne de nous i tot el que sigui poder provar sobre el terreny és perfecte. Tenen un tacte diferent, però he anat prou bé.

 En Pep a Bronko.

Baixant posem cintes a la El Sambullu (6b+) i ens hi hem posat. En Pep ja l'havia fet i s'hi ha posat en top rope per mirar-se els passos. Després li he fet un pegue i ha sortit! L'inici va per la placa de l'esquerra, una mica tombada. Després cal entrar a la vertical (o més) i val la pena mantenir-se un xic per l'esquerra. Uns passos delicats roms permeten anar de franja a franja per acabar pillant un bolo-regleta marronós que permet estirar-se fins una bústia salvadora a la dreta. Canvi de mans i estirada llarga fins una pedra gris que baixa en diagonal i aviat estem a la R. M'ha sortit sense massa estrès. On m'ha costat més és el canvi de mans a la bústia bona perquè m'he entestat a trobar una alternativa diferent. A més, com que les xapes estan properes, he xapat malament i he hagut de desxapar la penúltima in extremis... A banda d'això, tot rodat! 

Mentre estem aquí arriba en Xevi i li fa un top-rope per escalfar (i més). Fa temps que no tiba massa i té ganes de tornar-hi. Un bon escalfament!

 En Xevi li fa un tast en top-rope a la El Sambullu.

Després hem passat a la Roca del Sioux, on hem fet primer la Maleïda Alèrgia (V+). Via guapa amb passos ben bonics, amb un inici força sobadet que es pot fer un xic per l'esquerra amb roca més franca.

A la Maleïda Alèrgia.

Baixant posem cintes a la Soldado Azul (6a+). Inici finet i un pas llarg per superar la part que desploma lleugerament. L'havia fet en top ràpid com a darrera via del dia fa molt de temps. Queda tatxada!

En Xevi a Soldado Azul.

A continuació hem fet la Poma Poma (6a+). La primera xapa és força amunt però s'hi arriba prou bé venint de l'esquerra. Per superar el tram desplomadet cal anar decidit. Xapada la segona, una llastreta de dretes ajuda a buscar una seqüència de bustietes raonables. Després cal fer algun pas llarg per acabar agafant una bustiassa boníssima de dretes des d'on es passa a la franja i d'aquí al terreny més amable que porta a la R. Bona! Mentre faig aquesta en Xevi ens abandona: ja ha fet la feina del dia!

 En Pep, tibant a la Poma Poma.

Per acabar el dia, encara ens posem a la de la seva dreta, la Tsunami Sobre Bono (V+). Aquesta no l'havia feta i és ben guapa també. Un inici curioset, on cal anar movent-se per arribar a la panxeta. Es supera bé amb bons cantos i poc a poc el terreny es suavitza fins a la mateixa R que abans, en diagonal a l'esquerra.

Amb 8 vietes fetes decidim que hem fet prou bona feina! Mentre hem estat aquí, uns nois de Gales han vingut a fer el seu bateig Montserratí. D'entrada no es fiaven dels còdols: d'allà on venen qualsevol cosa que sobresurt de la paret s'arrenca quan la tibes! Tenen una setmana per adaptar-se i gaudir del nostre conglomerat...