dissabte, 14 de gener de 2017

Aranya al Serrat de les Garrigoses


Després d'una colla d'anys, amb en Ramon teníem ganes de tornar a l'Aranya. Aquella vegada jo vaig sortir per l'Oucomballa i em faltaven, per tant, les tirades més típiques de l'Aranya.

Després d'alguns dubtes sobre si podíem o no començar la via per baix, pel tema de nidificacions, i comprovar que sí avui hem tornat a fer-la sencera, de baix a dalt. A més, el Ramon em concedeix l'honor de fer la via de primer, cosa que també s'agraeix!

El primer llarg ja el recordava dur de l'altra vegada, que vaig haver de tocar ferro per no encigalar-me més del compte. Avui l'he encadenat, però no és pas un lloc massa guapo com per posar-se a apurar... Al principi es troba un pont de roca i després un pitó (V/V+). Per abastar la primera xapa (ara totes són parabolts, cosa que s'agraeix) ja s'han de fer moviments fins i el mateix toca fer a partir d'ara (6a). Crec que l'altra vegada vaig posar un friend entre els dos parabolts, però avui no m'ha calgut. Sortint del segon, un camalot groc (V+) i més amunt un alien (IV+) perquè el terreny que ve no pinta sòlid. Es fa tracció d'una savina seca que també he encintat i crec que no he posat res més fins la R. No és un llarg senzill, i menys venint fred.

 Al primer llarg.

El segon comença amb un resaltillo (V+) per tornar a buscar la savina-tracció. Després terreny tranquil (IV+) durant uns metres fins una xapa que convida (és un dir) a anar a l'esquerra a seguir una fissureta incipient on hi ha un parabolt. Aquí hi torna a haver un pas delicat, diria que més delicat que cap el del primer llarg. Ha sortit en lliure però després de penjar-me a estudiar-ho: cal buscar coses de mans per la placa de l'esquerra, ben vertical, cosa que no és pas intuïtiva (6a). Un moviment delicat i es xapa una baga que penja d'un pitó i ara ja només queda fer el clàssic: ramonage-diedre (IV+) i anar a buscar (III) el romaní més fort que puguem. Potser apurant la corda a tope s'arriba al caminet de les feixades, però jo no hi he arribat. Pel camí al Ramon li ha anat caient de tot i és que la R1 està al mig del camí de caiguda de totes les pedretes i no tan pedretes que indefectiblement cauen quan algú remena els romanins de més amunt. Sort que té un bon casc!

Mentre munto reunió sento veus al tercer llarg de la nostra via, que molta gent agafa com a primer. Quan en Ramon hi arriba veiem una cordada de les FemMes Tàpia que estan al (nostre) tercer llarg. A partir d'ara compartirem reunions xerrant. Una d'elles és assídua de l'Aranya i ens explicarà força detalls de la via.

La tercera tirada és llarga i tranquil·la comparada amb les anteriors. Trobem un friend abandonat, després un parabolt a la dreta (V+) i tres xapes més (IV+/V). La tirada té algun passet de mirar-s'ho però es controla bé. Jo no he vist la darrera xapa d'entrada i he posat un alien uns metres abans... prescindible i ja no recordo si he posat res més.

 Vista del tercer llarg.

El quart llarg comença amb un pas bloquero (V+) per superar un ressalt. Després se'n va cap a l'esquerra (IV+) (recordo una savina per aquí) i a continuació torna cap a la dreta a atacar descaradament una placa ben vertical tot i que amb canto (V+). Com que les FemMes han fet reunió aquí jo també l'hi he fet per no liar-nos massa, però suposo que és millor continuar fins la següent, com marca la ressenya modificada de rocaineu que adjunto perquè permet arribar a on farem la R5bis directament.

Ressenya modificada de l'Edunz.

El nostre cinquè llarg l'hem fet seguint un díedre ben guapo. Hi ha un parell de xapes i, tot l'aire que hi ha entre elles, no he posat res més. Algun friend després, crec. Quan la dificultat minva trobem una R a la dreta (la que hauria d'haver estat la R4) on he xapat un parabolt amb cinta llarguíssima i després rostollada fins trobar un pany de bona roca on hi ha dues anelles per rapelar.

 Una FemMes al cinquè llarg.

Passejada fins la R5 bis, seguint les pintades. D'aquí es surt per la dreta, posant algun friend. Després una xapa i un alien abandonat. Crec que he posat un friend més però no recordo exactament.


 Des de la R6.

La setena tirada surt per unes plaques a la dreta, protegides per un friend. Una xapa i un pont de roca que queda estrany a la dreta seguit d'una fissureta guapa que mena a una xapa on trobem un passet de bastanta finura (V+) per arribar a la reunió.

Al primer llarg.

La vuitena tirada és molt guapa i està neta. Comença amb una fissura que al principi es corba a l'esquerra i segueix vertical. Es posen un parell de friends boníssims i després es va tirant en terreny guapo i més senzill. He posat alguns tascons i potser un friend més.

 Sortint del díedre guapo.

La novena i darrera tirada comença amb uns passos més que verticals (2 parabolts, V+), suposadament amb bon canto, però cal arribar-hi i creure-s'ho. No hi regalen res aquí! Després ja ve un terreny molt més suau (IV+ i IV), i tres xapes més, espaiades però bé.

 Des de la reunió cimera.

A la reunió cimera ens trobem les 2 FemMes que han continuat fins dalt (una ha hagut d'abandonar a la feixa) i hem compartit cordes per fer els dos ràpels que porten a un terreny des d'on es pot desgrimpar a la feixa. La resta de descens, seguint traces de camí i estant atents a seguir les fites que ens eviten baixar recte avall (ràpel) portant-nos fins gairebé a tocar de la cova gran.


 Fotocim mentre la companya preparava el primer ràpel.

Descendint.

La via és suficientment guapa i va a millor com més amunt. A la part de baix m'hi sobra alguna savina-tracció i la sorreta. D'altra banda, avui en Ramon i jo hem estrenat cordes: unes Beal Cobra II ben xules que espero que durin els mateixos 20+ anys que la que duia fins ara :) I hem tingut ocasió de compartir la via amb molt bona companyia, cosa que li afegeix un plus a l'activitat. De material portava un joc de tascons, el parxís d'àliens, i friends variats des del camalot 0.75 fins al camalot blau. Majoritàriament he posat friends petits, el blau diria que és prescindible fins i tot a baix. Depenent dels catxarros que posem caldran més o menys cintes. En portàvem 15 i sempre me n'han sobrat moltes.

dijous, 5 de gener de 2017

Matinal a la Desdentegada (o dubtes raonables)


Per diverses raons encara no m'havia tret el cuquet de sortir a tibar-li aquest 2017, així que he convençut la Rosa perquè em tragués a passejar. La condició: no anar massa d'hora i no tornar massa tard i, a més, sense passar fred. He pensat que la Desdentegada seria una bona opció i ens hi hem acostat. No recordava exactament l'aproximació i hem baixat fins al torrent fins trobar un corriolet que ens acosta a la base de la paret. He d'apuntar-me que el millor és sortir a la primera fita que es troba quan arribem a l'alçada de les parets...

Hem anat a la placa de les vies #26, #27 i #28 on jo tenia ganes de fer aquesta darrera que se m'ha atravessat en un parell d'ocasions. Així que he començat per la #26 (6a+), per "escalfar" i ha resultat que ho he fet més del compte. No recordo massa bé si ja l'havia fet i en quines condicions, però avui m'ha semblat molt exigent. Presa petitona, d'anar mirant aquí i allà, movent-me a dreta i esquerra i amb alguns passos que m'han costat un munt. A unes quantes xapes del terra m'he penjat per no fondre'm més del compte i a partir d'aquí ho he fet en una bona colla més... i n'hi ha per donar i remenar. Diria que portava 18 cintes i me n'han sobrat un parell! En total, un munt de minuts escalant sense que ho regalin enlloc.

 Al primer terç de la#26.

  Acostant-me a la R.

  Acabant la via, a un promig de menys de 1 metre per minut!

La Rosa, per no fer exclusivament de noia grigri (o noia SUM, que ve a ser el mateix) també s'hi ha posat. És una de les vies del seu estil i ha anat fent prou bé fins que se n'ha cansat i ha preferit tornar a terra. Com que jo estic embotifarrat encara, m'agafo uns minuts de descans i demano un massatge als avantbraços fins que estan en condicions... 


Tot i això, vist l'èxit, he decidit posar-me a la #28 (6c) en top-rope. Curiosament, he anat fent sense massa dificultats i sense inflar-me gens. Avui no he trobat cap punt més delicat que els altres, si bé es cert que he fet alguns canvis de peus interessants... Total, que no me n'he adonat i he arribat a la reunió i m'han aparegut alguns dubtes: El fracàs de la #26 és perquè era la primera del dia? L'èxit de la #28 és perquè anava en top-rope? Dubtes i més dubtes...

  Després dels moviments d'entrada de la #28.

  Acabant la via.

Per respondre a aquestes qüestions decideixo tornar a fer la #26 en top-rope i diria que m'ha costat si fa o no fa o potser encara un xic més: hi trobo algun pas menys evident. Es clar que ara queda el dubte si aquest darrer intent m'ha semblat difícil perquè l'he fet just baixar del 6c! El que tinc claríssim que m'ha ajudat és el fet que el 6c estava magnesiat. En canvi, el 6a+ no ho estava i, per contra, està un xic sobat en algun punt. Per tant, caldrà tornar algun dia i resoldre el misteri...

Això sí, han caigut 100 metres de viots excel·lents que per alguna cosa m'han de servir -espero!

dissabte, 31 de desembre de 2016

Clot del Boixar - Cony de Pedra


Avui, darrer dia de l'any, ens n'hem anat amb en Ramon a fer-nos passar el mono al Clot del Boixar, al Cony de Pedra, un sectoret a la dreta de la placa Gunilla.

Hem comença per la dreta i les hem fet totes: El Coño de Tu Prima (V), Tupinamba (V+), El Coño de la Bernarda (6a) i El Conejo de la Loles (6a).

En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.

  Tupinamba.

Les dues primeres comparteixen reunió i les dues segones també. Són similars excepte la darrera: començament plaquero guapo, terreny de transició arrampat i una tibada per entrar a la reunió. El Conejo de la Loles és la més guapa, amb un bon tros de continuïtat al principi, que dóna gust d'escalar.


En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.


En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.

 En Ramon atacant el millot cony: el de La Loles...

 ... i aquí coronant-lo. Pas curiós, per cert...

Per acabar, hem anat a la Placa Gunilla a repetir la Señora Gunila (6a), una via boníssima. I d'aquí, cap a casa!

 Que es vegi que jo també hi era: A Senyora Gunila.

 I aquí el company a la mateixa via.

La darrera de l'any, amb un bon solet. El lloc no té massa interès, "per a col·leccionistes", que és el semblem! Només se'n salva la Loles... A veure què ens depara el 2017!

dijous, 29 de desembre de 2016

Riglos de Passeig /3


Avui hem anat tornat a poc a poc. Feia una glaçada de campionat i han sortit unes fotos ben xules. Després ens n'hem anat al Castillo de Loarre i hem fet el cim del Puchilibro per la Cresta de los Ovnis (!) PR-HU 105. Hem visitat el Castillo de Loarre i el poble. Inversió tèrmica brutal: al castell 14º i al poble 3º. A Loarre també hi ha unes agulletes on s'hi escala...

 Els Mallos, amb l'entorn glaçat...

 Postals nadalenques!

 El Castell de Loarre

 Vegetació xula

 Crestejant de pujada (hem fet el camí circular en sentit antihorari).

 Baixant ja cap a les antenes.

 Una altra vista del Castell.

 Les agulletes per grimpar-hi.

 La visita val molt la pena!

 Un castell dels guapos!

dimecres, 28 de desembre de 2016

Riglos de Passeig /2


Avui ens n'hem anat cap a Agüero, a veure els seus Mallos. Hi hem donat la volta en sentit antihorari. Després hem estat a Murillo de Gállego, on estem hostatjats i a la tarda ens n'hem anat a la Foz de Escalete, una antiga escola de renom...

 Vista des de l'Hotel Aguas de los Mallos

 Peña Rueba

 Els Mallos de Agüero i el poble d'Agüero

Ocellets arreu...
 
 Impressionants!

Agulles ben esveltes...

 Aquí hi ha vies durilles d'esportiva!

 Vista d'Agüero des de la seva ermita de Santiago de Agüero

 Hem pujat al mirador que hi ha a Murillo i la càmera capta coses com aquestes...

 I aquestes: Això és la Visera i la via, no sé. Es veu el balcó de la Mosquitos...

 Selfie de grup.

Vista dels Mallos anant cap al nord, direcció embalse de la Peña.

La Foz de Escalete. Setèns dels anys vuitanta... Quina por!






dimarts, 27 de desembre de 2016

Riglos de Passeig


Aquests dies hem fet una escapada per Riglos, a prendre mides i passejar una mica. Vet aquí una selecció de fotos...

 Vista des del pàrquing... Acollonant!

 Cordades penjades.

 Provant el zoom de la càmera... Bé!

 El Firé. Hem fet la volta als mallos en sentit horari.

 Peña Rueba.

 La visera, donant la volta pel darrera.

 Sortint del balconet de la Mosquitos.

 Terreny més senzill aquí.

 La Mosquitos sembla que apreta de valent...

Provant el zoom de la càmera... Bé!
 Veure una cordada al Pisón des d'on he fet la foto
anterior... Zoom brutal!

 Als volts del mirador de los Buitres.

A la plana no veuen el sol en dies!